SÍNTESI DEL TEMA 3: L'APRENENTATGE A L'ERA DIGITAL

Activitat a classe

En aquest tercer bloc hem tractat molts temes interessants i útils per a un futur. Un d’ells, el qual el vàrem treballar amb la lectura de Siemens, en aquesta lectura ens presentava diverses teories les quals ens diu que actualment no tenen validesa. El tema en concret és el Connetivisme, el qual vàrem fer unes preguntes sobre la lectura. Però la que més hem va crear inquietud, va ser la metàfora que vàrem fer de l’arbre, amb una companya de classe. Cal tenir present la relació d’aquest aprenentatge, que és molt similar a la manera d’aprendre actual, es basa en que tots els coneixements els trobem dins d’un mateix calaix el qual hi pot sortir i entra informació i tothom pot ser emissor i receptor. També és necessari, tenir en compte que tothom ha d’estar actualitzat, igual que l’aprenentatge, tota persona que vulgui ser comptent en un món com el nostre, el qual canvia continuament, caldrà que tingui una formació continuada al llarg de tota la seva vida.

David Maniega va venir a fer-nos una conferència, en la que ens va mostrar alguns elements tecnològics els quals són molt útils per a l'ensenyament. Aquests ens permeten que l’alumne es posi en una situació concreta, i per tant tingui un aprenentatge molt més significatiu, a través de l’experiència de viure en primera persona certes situacions o veure element que estan en el currículum acadèmic. Ens va mostrar com amb una càmera i unes cartes amb un codi, es projectava a la pantalla, diferents òrgans (segons el codi). Aquesta és una eina la qual permet que l’ensenyament sigui molt menys tradicional, provocant així un aprenentatge més eficaç. Tot i que tota la conferència va ser de gran interès, va haver un projecte que ens va presentar d’un joc, el qual et permet viure en un primer pla situacions fictícies. Aquest joc s’anomena The Void, i encara que únicament és un projecte, desconeixia totalment aquest camp i hem va crear una intriga la qual cosa ha provocat que indagui en aquest àmbit.

Projecte: THE VOID

No voldria acabar de remarcar aquells temes que m’han semblat més interessants, sense esmentar la influència que tenen les tecnologies en el nostre dia a dia. Cada vegada, tinc més eines per a realitzar treballs, fer deures, estudiar, ets, tot això, m’aporta la facilitat en realitzar certes tasques. Actualment quan fem un treball amb altres persones, no és necessari quedar físicament, la qual cosa pot suposar dificultós ja que no tothom és del mateix territori i/o disposa del mateix temps. Amb les eines de Google s’ha donat la facilitat de poder editar un mateix document des de qualsevol aparell el quan pugui utilitzar el Google drive. Per a tots nosaltres ha suposat un gran avenç i molt enriquidor, facilitant les tasques en grup.
Com ja sabem molts països han implementat les TIC a les aules si en la vida dels estudiants però no per això els resultats d’aquests estudiants són millors. Cada vegada en més mesura, tothom pot ser consumidor i reproductor de la informació que trobem a la xarxa, això ens aporta una gran quantitat d’opinions i d’informació, però no per això és fiable, i per tant, caldrà que seleccionem sota el nostre criteri, les cerques que fem per tal de verificar si realment la informació és certa o no. Com hem tractat durant tota l’assignatura, el que es necessita actualment donar a les escoles són les eines per a filtrar la informació a que per a fer qualsevol cosa al llarg de la nostra vida serà necessari cercar informació de qualsevol àmbit i per tant requerirem d’habilitats.

Aprenentatge amb les TIC

Davant de tots els temes tractats a classe, m’han sorgit diversos dubtes els quals m’agradaria compartir. Encara que la tecnologia cada vegada es més present en les nostres vides, no només personal sinó també acadèmic i professional. Tot i això, alguns països han deixat de potenciar en tanta mesura les tecnologies a l’aula ja que els resultats amb la implementació d’aquestes no han estat els esperats. Finlàndia, pioner en les proves PISA, no és dels països que més tecnologia ha invertit per a  implementar a les aules. Davant de tot això, cal que ens plantegem quines són les repercussions que tenen en els alumnes, i si realment els països s’han de replantejar la importància que donen a les tecnologies a l’aula, ja que el problema pot venir tant de la falta de recursos com de la mala metodologia. Un mestre que fa servir les TIC a l’aula ha de dominar aquestes i saber com utilitzar-les. És necessari que el mestre, no deixi que les tecnologies puguin suplir la seva tasca, únicament el mestre ha de deixar de fer aquelles feines que les TIC poden fer, i centrar-se en aquelles que una màquina no les podrà fer.
D’altre banda, gran quantitat dels ciutadans veuen les tecnologies com a un element essencial i molt important que cal que tothom utilitzi, però deixant de banda tot allò positiu que ens aporten, cal no oblidar altres accions que abans es feien i que quan no disposem d’un aparell tecnològic som incapaços de realitzar. Una acció que per a mi és molt important i que cada vegada hi és més present són les faltes d’ortografia, estem més acostumats a no fixar-nos en com escrivim ja que tenim el corrector ortogràfic, i escriure de manera correcte és molt important ja que s’utilitza al dia a dia i és bàsic per a qualsevol persona. Trobem el pedagog Paulo Freire, que va lluitar per a fomentar l’alfabetització i arribat aquest punt cal que ens plantegem si estem des alfabetitzant ja que les tecnologies ens fan aquesta tasca i no els hi donem importància.


Davant de tots aquests conceptes que han anat sorgit al llarg del temari, m’han servit per tal de donar-me compte que les tecnologies són necessàries per a poder sobreviure en aquesta societat. En molts casos no utilitzem certes aplicacions, o per desconeixement, o per que no les dominem i per tant se’ns fa una muntanya haver-les d’utilitzar. Un clar exemple, és l’ús del Piktochart el qual no sabia que existia, des de que vàrem tractar el tema de les infografies vaig iniciar-me en aquest tipus de programes els quals ara estic indagant per tal de dominar-los una mica més i poder-los utilitzar en un futur per a fer treballs, presentacions o fins i tot a nivell laboral.

D’altra banda, un altre tema el qual es va presentar en la conferència de David Maniega, sobre la realitat augmentada, tot i que en desconeixia la existència, hem va cridar molt l’atenció i crec que hauria aprendre més sobre aquest terreny ja que en un futur estarà a l’abast dels ciutadans. Aquesta tecnologia hem va sembla molt interessant a nivell educatiu ja que permet un aprenentatge significatiu el qual permet que l’alumne estigui molt més motivat i no s’oblidi amb facilitat. La realitat augmentada és un camp molt interessant a nivell pedagògic i per tant, com a futura professional de l’educació hauria de continuar buscant més informació sobre aquesta tecnologia.


Com a conclusió d’aquesta reflexió, crec que hem de trobar un punt entremig, el qual no ens tanquem a les noves tecnologies però tampoc és necessari donar tanta importància aquestes ja que això provoca que deixem de costat elements essencials per a la vida. Com a futura professional he de cercar sobre les novetats en relació a les TIC ja que si se’n fa un bon ús pot ser clau per a l’èxit educatiu. Des del meu punt de vista, tot professional de l’educació, hauria d’estar en constant formació, en temes generals però  en més mesura a nivell tecnològic, ja que surten novetats contínuament i en molts casos el mestre no té constància de l’existència de algunes eines que poden ser molt interessants per a ensenyar.

Ageing Societies, Learning and ICT

TIC en la tercera edat

1.- Què és ageing Society? 

És un model de societat, que te en compte a la gent gran i les seves necessitats d’aprenentatge. Cada vegada hi ha més envelliment, aquesta societat, aquest tipus de població té unes necessitats específiques pròpies de la seva edat, però les oportunitats d’aprenentatge que se’ls hi ofereixen són escasses. En general la motivació de la gent gran té a veure en millorar la seva qualitat de vida, mantenir-se actius i compartir el seu coenixement amb els altres. Aquest grup de persones tenen certes barreres en l’acció d’aprendre, com pot ser el transport sanitàri i els coneixements previs.

2.- Estas d’acord amb la següent afirmació: Today educational solution rarely address the interests and specific needs of older people. 

Sí que estem d’acord, la major part dels projectes educatius van destinats  a edats inferiors (joves, infants, ets). No obstant, coneixem institucions que ofereixen aquest tipus d’activitats, però la participació no és l’esperada i pot ser donat per les barreres d’aprenentatge com pot ser la dificultat per a mobilitzar-se, la salut, ets o és un tema que la gent gran no te la concepció de l’aprenentatge al llarg de la vida.

3.- Fes un anàlisis de la proporció entre aprenentatge formal i no formal o informal en primera persona.

Tot i que aparentment dediquem moltes hores a l’aprenentatge formal (universitat), considerem que el significatiu es dona molt més en l’aprenentatge informal (amics, familiar, mitjans de comunicació, xarxes socials, ets). I en menys mesura el no formal.

Cada vegada l’aprenentatge no fomal i informal té més rellevància. Per a la gent gran l’aprenentatge informal és més important que el formal, tenen més llibertat millors horaris.

4.- Quins aspectes afavoreixen i quins perjudiquen l’aprenentatge de les persones de les persones grans?

Els elements que poden perjudicar l’aprenentatge són les capacitats cognitives (treballar la memòria, raonament i la velocitat de la informació, entre d’altres pot suposar una dificulta ja que van en declivi amb l’edat. D’altre banda, els aspectes que afavoreixen l’aprenentatge de la gent gran són la llarga experiència  en el lloc de treball, es conèixen a ells mateixos i les àrees d’interès ajuden a ser més decidits a aprendre.

5.- Troba informació en el text que recolzi l’afirmació següent: les persones grans no són un grup homogeni  pel quer fa a l’aprenentatge.

Les persones grans no són un grup homogeni ja que hi ha diferències com l’edat de juvilació, edat d’autonomia com a pensionista, ets. Hi ha diferents fases dins d’aquest grup, els quals tindran diferents necessitats.

6.- Enumera les motivacions de les persones grans per aprendre ( coping with everyday life, intelectual interested, keep one’s mind active,  come in contact with other people, share experience gained during life.)

La motivació instrinsica, es a dir que pot venir per l’interès general o del valor percebut afegit en aprendre o de les necessitats personals específiques. La motivació requereix que la persona s’adapti a noves situacions. També fer fornt a la vida quotidiana, tenir contacte amb altres persones, així com compartir l’experiència adquirirda durant la vida. Tenen  un interès tant  pràctic com intel·lectual. Mantenir la ment activa. Les motivacions  tot i que algunes poden ser semblant, d’altres seràn unicament d’un sector concret com les persones vidues. 

7.- Què vol dir “ICT is a topic for learning as well as a means for learning”?

TIC és un tema d'aprenentatge, així com un mitjà per a l'aprenentatge.

La tecnologia és un mitja per el qual t’ofereix un univers el qual s’ha d’explorar ja que ens pot donar resposta a moltes necessitats les quals no requereixen que l’usuari es mogui de casa. Tot i això, per a la gent de la tercera edat no és considerat una important necessitat d’aprenentatge. És diferent aprendre amb tecnologia diferents matèries que aprendre a usar la tecnología. 

8.- Esteu d’acord amb l’afirmació  “it is important to educate older people about the usefulness and existence of tools, services and learning opportunities that could improve their independence and quality of life”? Citeu un exemple del vostre entorn o que hagueu trobat a la xarxa.

És important educar a la gent gran sobre la utilitat i l'existència d'eines,

serveis i oportunitats d'aprenentatge que podrien millorar la seva independència i qualitat de vida.

Si que estic d'acord amb aquesta afirmació ja que hi ha moltes aplicacions que qualsevol persona gran podria tenir en una tablet o un movi les quals són molt útils i els hi podrien facilitar la vida, com Primer alert (actua com a botó d’emergència i envia correus electrònics amb les coordenadoes del GPS, envia SMS i avisa als serveis mèdics. També altres exemples, Consulta online centre salut primàri i Lumosity (exercitar la memòria).

9.- Segons els autors, de quina manera les TIC poden facilitar l’accés de la gent gran a l’aprenentatge?


Les noves tecnologies compensen les limitacions físiques com l'oïda, la vista i les dificultats motores. Si no fos per la tecnologia compensar aquestes habilitats seia molt més complexa.
 Les tecnologies s’adapten als diversos ritmes d’aprenentatge, això ofereix un gran avantatge per a les persones de la tercera edat ja que cada persona té unes acracterístiques diferents. Es poden fer moltes més coses a través de les TIC ja que es pot tornar a mirar, retallar, subratllar, la qual cosa els molt més fàcil que no un text el qual no el pots manipular.

Per últim, les necessitats individuals, cada persona té unes necessitats i un temps determinat, i això facilita la oportunitat d'aprendre ja que no tenen tantes limitacions.



10. Analitza l’ús de l’ordinador o altres dispositius electrònics per part de persones de 65-74 anys del teu entorn. Amb quina finalitat els fan servir? Quines dificultats es troben?

Gran part de les persones majors de 65 anys, no utilitzen les noves tecnologies. Molts d’ells, tot just ara s’han iniciat amb els telèfons mòbils, però trobem pocs casos que utilitzin smartphones. De gent gran que utilitzi ordinadors, n’hi ha poca, primerament per que cal invertir uns diners per a un aparell que ells de bon principi no li troben una utilitat, i és una despesa econòmic important. Per altre banda, al tenir problemes relacionats amb la salut, els dificulta aquest ús i per tant moltes vegades els és més un problema que no una ajuda.
La raó per la qual que ells s’inicien a les TIC, es per que veuen un benefici en utilitzar-ho, en el cas dels mobils, els és una eina molt pràctica per que poden estar comunicats continuament. Els ordinadors, al ser una eina molt més complexa, és menys usual que el facin servir, tot i això, ho solen utilitzar per a facilitar certes tasques que feien abans.

Persones grans utilitzant les TIC

11. Per què creuen els autors que les xarxes socials jugen un paper clau en el desenvolupament de la competència ditgital / habilitats TIC? Les xarxes socials en l’aprenentatge de les TIC donen habilitats relacionades amb l’adquisició i el manteniment de les competències d’aquestes. La qual requereix una contínua experimentació i aprendrenen fent. És com un entorn constructivista, ells no tenen un tutorial a les xarxes socials, vas aprenentenr a mesura que proves. 

INFOGRAFÍA: EL MEU PLE

Conferència Narcís Perés

 El dia 24 de novembre va venir Narcís Parés a realitzar una conferència la qual tractava sobre entendre la intervenció cos-ordinador. Primerament va fer una petita introducció al tema del qual tractaria i després va fer uns seguit d’exposicións sobre els diversos projectes dels quals ell havia participat. Un d’ells va ser els jocs d’aigua que es va fer al fòrum de Barcelona el qual hem va sembla molt útil. Molts dels projectes estaven enfocats al autisme els quals hem van sembla molt necessaris per tal de estimular aquests nens.

 des del meu punt de vista la conferència va ser molt visual ja que ens projectava videos dels projectes i els temes que es van tractar eren molt interessants. Per contra es van presentar molts projectes i no es va aprofondir en cap, la qual cosa hem vaig quedar amb ganes de saber més sobre alguns d’ells. Un altre element que hem va mancar és la explicació més detallada de si els projectes han continuat o no.

Davant d’això proposo que es podrien haver comentat menys projectes, prioritzant aquells que estan més relacionats amb l’educació i que s’hagués aprofundit en algun projecte en concret ja que n’hi van haver molts que eren de gran interés.

Narcís Parés

La contrucción del conocimiento en la red: limites i posibilidades

Hem llegit un text anomenat La contrucción del conocimiento en la red, de la qual hem extret la següen informació:

Dimensions socials de coneixement→  Les teories han anat proposant millores del coneixemnt dels factioprs que condueixen a disenyar entorns que afavoreixin l’aprenentatge.  Bona part dels discursos pedagògics que han acompanyat a la introducció de les TIC en l’educació han emfatitzat en els beneficis d’aquests en tant que permeten un amillor adaptació del individual dels estudiants.  S’han anat incrementant els discursos sobre l’aprenentatge en grup. Les TIC no es contempla com a una eina d’interés individual sinó que també grupal.
Aprenentatge cognitiu no contempla un aprennetatge descontextualitzat. La participació perifèrica legítima: aprenentatge suposa la participació en una comunitat, es reconegut com a un procés de participació social. per aquests autors l’aprenentatge és el resultat de formar part de comunitats (comunitat de pràctica), en aquestes comunitats no hi ha separació entre desenvolupament d’identitat i desenvolupament del coneixement, interactuen reciprocament.

 Basant-nos en Engeström, la contrucció del coneixement requereix unes condicions de treball molt determinades, unes eines que afavoreixin el procés i un seguiment continu.

 Aprenentatge col·laboratiu mediat per l’ordinador→ Aquest concepte suposa dues idees: aprendre de forma col·laborativa i no es contempla l’aprenentatge de forma aïllada. Driscoll i Vergara diuen que cal treballar junts i cooperant per arribar a la meta. Caracteristiques del aprenentatge col·laboratiu:
Responsabilitat individual: tots son responsables de la seva tasca individual
Interdependència positiva: depenen els uns dels altres
Habilitats de col·laboració: hi han habilitats que afavoreixen el treball col·laboratiu
Interacció promotora: grup interactúa per  a desenvolupar relacions interpresonals
Procés de grup: grup reflexiona i s’avalua

 Característiques dels mediadors per afavorir l’aprenentatge→ Hi han hagut moltes propostes en els útims anys com resolució de problemes, l’aprenentatge col·laboratiu, aprenentatge centrat en escenàris, ets. Totes aquestes propostes busquen afaborir i mediar en l’aprenenatge, es caracteritzen pel següent:
Centrat en l’estudiant
Context d’aprenentatge
Eina mediadora
Entorn virtual de l’aprenentatge

 Entorns virtuals també enriqueixen l’ensenyament presentcial, l’estudiant co-contrueix el espai virtual, la majoria dels entorns virtuals no exlouen els entorns físics.

 Investigacions sobre la contrucció del coneixement en xarxa→ Hi han diferents tipus:

 Estudis sobre la interacció: La interacció en un entorn virtual és diferent que presencial. Crook porposa la creació d’entorns experimentals que permetin arribar a les teories sobre l’aprenentatge amb l’anàlisis de les interaccions.Baker considera que s’ha d’analitzar la interacció argumentativa que es un tipus de diàleg en el que es combina l’argumentació i la negació del significat.
Moderació dels aspectes col·laboratius: Salmon és el rpimer en fe servir e-moderating per a descriure la extensa varietat de funcions i destreses del rpofessor en linia que necessita adquirir.
Meduació: La selecció d’eines més adequades en funció del s objectius que volem arribar fa necessari l’estudi del valor de les diferents eines  i caracteristiques mes adequades a cada cas.
Construcció col·laborativa del coneixement: Objecte d’estudi la forma en que podem arribar a un model d’ensenyament basat en la comprensió i la contrucció compartida de coneixement.



A classe ens van presentar unes preguntes les quals són les següents:

 1.-  La tecnologia en si mateixa influeix en el nostre aprenentatge.

 Abans la tecnologia va apareix per facilitar la tasca individual i avui en dia fa un pas més enllà, ara és una eina de creació conjunta de coneixement. En aquest món digitalitzat calen unes habilitats ja que tenim abans no eren necessàries ja que no  es feien servir gaire les tencologies (no estaven al abast de tothom). Actualment tothom pot accedir a un PC i per tant una habilitat imprescindible és saber filtrar tota la informació.

La societat ha canviat, i en molts aspectes s’ha subtituit lo analògic per lo digital. Davant d’aquests canvis ens hem hagut d’adaptar. Per exemple, per a fer un treball fa 40 anys havies d’anar a bucar la informació a la biblioteca i fer-lo a mà o en màquina d’escriure. Avui dia no teni aquesta dificultat, ja que la informació està al abast de tothom a través de multiples mitjans com PC, Tablet, ets.
També la nostra manera elaborar coneixement i utilització de programes, ja que avui en dia esta descentralitzada i per tant ens permet accedir a ella en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

2.- Estas d’acord amb el concepte participació perifèrica legítima? (persones que participen en una comunitat)

Utilitza perifèric, per que hi ha comunitats aïllades que participen a través de les tecnologies. Si no ho fas estas fora. Primer cal formar-nos camb la comunitat i després individualment.
Si,  per que l’aprenentatge s’incloeix en una comunitat i no com a una cosa aïllada, forma part d’un procés de participació social i això implica estar més compromés amb la cultura. El coneixement es contruit a partir de les interaccions i aquestes venen influenciades per la comunitat, això és un procés bidireccional, es a dir, no es pot separar. Si que és cert, gran part del nostra coneixement prové d’internet i per tant aquest no serà aïllat, gran part de la gent buscar informació a través de la xarxa i això fa que el coneixement o la nova informació que ells creein es basi en aquesta que trobem a internet. Si una persona s’entrega a la comunitat rebrà i donarà.


 3.- Relaciona la frase en les escoles es privilègien les pràctiques educatives… (pagina 2/10) amb una experiència d’aprenentatge que hagis viscut.

 Les matèries estaven separades i mai es treballaven en la globalitat, esta fragmentat.
Tots aprenem de la mateixa manera a la mateixa hora, i hem de fer les coses iguals.
A l’hora de treballar un coneixement no es treballa des de la natura sinó des de l’aula i en un paper, quan estudiavem un òrgen i en portavem un, tothom quedava molt sorpres ja que no estem acotumats a treballar sobre natura. Saber que i saber com.
Si hi ha una desconnexió entre el saber què i saber com.
Amb les tecnologies cada vegada ens allunyen més de la realitat, ...

 4.- Pensar exemples d’eines que utiltzem que afavoreixen la interacció i la solució conjunta de problemes.
Drive, foros, yahoo respuestas, facebook, whatsapp, wikipedia, skype, el rincón del vago, patatbrava, moodle, dropbox, ets.

 5.- Quina diferència hi ha entre aprenentatge col·laboratiu vs cooperatiu
 Col·laboratiu→ intercanvis més íntims, aconseguixes una fita que no la pots fer de manera individual, necessites als altres per arribar-hi. Enriqueix les aportacion, intercanvi d’idees, a través del diàleg.
Cooperatiu → repartició de tasques on es dona un aprenentatge individual no compartit.

 El col·laboratiu fas un aprnenetatge en el qual els altres t’aporten informació i t’ajuden per a poder assolir el objectiu, tots els membres aprenen. El cooperatiu es reparteix la feina i no té per que haver-hi un aprenentatge de tota la feina ja que cada membra fa una part.

 2.- Un entorn virtual d'aprenentatge en un espai social:

L’aprenentatge esdevé més enriquidor si  es comparteix.

CONFERÈNCIA DAVID MANIEGA

El dia 10 de novembre va venir David Maniega a fer una xarrada sobre les noves tecnologies, les quals, la majoria d’elles es poden aplicar a l’educació. Va parlar de molts temes interesants com el BigData, les smartcity i diversos aparells tecnologics els quals poden ser aplicats a la educació.

Un dels continguts que més hem va cridar l'atenció va ser la realitat augmentada, per la qual hi ha diferents recursos els quals et permeten veure elements ficticis en la nostre realitat. D'altre banda el concepte Gambe-Based Learning el qual a parir d'un joc aprendem continguts, aquests jocs fomenten el desenvolupament cognitiu, ens fa crear experiències i provoca en l'usuari una alta motivació.
Tot i que els conceptes estaven actualitzats i eren molt interessants, feia servir un vocabulari complex que en alguns moments era complicat d'entrendre.

Pel que fa la metodologia que va fer servir, exposava els continguts a partir d'un Power point, i posava exemples a partir de diferents videos i en viu, la qual cosa feia molt amena la xarrada. Tot i això va faltar una mica més de feedback per tal que els auditors poguessin iteraccionar més amb allò que anava explicant.

La duració va escessiva ja que va durar gairabé 1:30h, tot i això va faltar temps per la quantitat de contingut que ens volia explicar. Els recursos que va utilizar van facilitar l'interés per la conferència, ja que en el moment que va mostrar l'exemple del cor virtual, va impactar molt alts auditors. També hauria estat molt interessant poder haver porvat alguns dels productes que ens presentava. L'espai era motl limitat ja que erem molts alumnes i alguns d'ells no tenien lloc per seure, d'altre banda l'ambient no acompanyava ja que feia molta calor.

Per concloure aquesta petita critica valorativa de la conferència, voldria remarcar que hem va semblar molt interessant la gran majoria de temes que es van tractar, i més des del punt de vista d'un expert com ho és David Maniega. També va ser motl enriquidor per fer-nos adonar que les tecnologies formen part de les nostres vides i que no les hem de tenir temor, sinó al contrari cal aprendre d'aquestes i introduir-nos en les noves tecnologies ja que són el futur. I nosaltres com a professionals de l'educació hem de dominar aquestes eines ja que s'han d'anar introduint a les aules i en l'ensenyament.
Per acabar us adjunto dos videos que hem van sembla motl rellevants de la xarrada, el primer és d'un projecte de joc anomenat The Void, i el segon és d'un grup anomenat the fun theory els quals converteixen el simple gest de reciclar vidre en un joc, el qual provoca una gran motivació i interés per part dels ciutedants.

VIDEO 1:

VIDEO 2:

LECTURA SIEMENS PART 1

Per a iniciar la lectura de Siemens vàrme fer una activitat, la qual constava de posar exemples de les diverses tendències significatives de l'aprenentatge:

Les teories del constructivisme, conductisme i cognitivisme. Actualment han deixat de tenir validesa ja que la societat ha canviat amb la implementació de les tecnologies.

Exemple:
1. Muchos aprendices se desempeñarán en una variedad de áreas diferentes, y posiblemente sin relación entre sí, a lo largo de su vida→ Al llarg de la primària i la secundària es donen assignatures, les quals no es treballa la relació entre aquestes. Com la Educació fisica i la fisica i les matemàiques, les quals es poden relacionar facilment, entre d’altres. Una persona que estudia medicina pot treballar com a taxista.

2. El aprendizaje informal es un aspecto significativo de nuestra experiencia de aprendizaje. La educación formal ya no constituye la mayor parte de nuestro aprendizaje. El aprendizaje ocurre ahora en una variedad de formas - a través de comunidades de práctica, redes personales, y a través de la realización de tareas laborales→ Aprendre en una botiga. APS: aplicació dels coneixements que s’obtenen a la universitat, diversificació dels contextos on aprenem.

3. El aprendizaje es un proceso continuo, que dura toda la vida.  El aprendizaje y las actividades laborales ya no se encuentran separados.  En muchos casos, son lo mismo → Amb les noves tencologies, estic continuament aprenent, nous programes, a fer fotomontatges, entre d’altres. Els professors s’han de formar al llarg de la vida.

4. La tecnologia està alterando nuestro cerebro. Las herramientas que utilizamos moldean nuestro cerebro -->  Abans per a fer un treball haviem de quedar tot el grup i un del grup ho havia d’escriure per tal de presentar-lo. Actualment a través del drive es poden fer treballs sense la necessitat de quedar o amb la facilitat que tot el grup podrà tenir el treball. Neil Postman: cultures que estan basades en la escritura, la oralitat i en els medis de comunicació. Ell diu que les cult. basades en la oralitat→ persona sabia es la que acumula més coneixament, ja que no hi ha mforma de passar les coses per escrit. Les cultures escrita→ amb la imprenta sorgeixen noves habilitats: coherencia, ets. Multimedia→ altres habilitats treball en grup, cooperació, fiabilitat de la informació.

5. La organización y el individuo son organismos que aprenden. El aumento en el interés por la gestión del conocimiento muestra la necesidad de una teoría que trate de explicar el lazo entre el aprendizaje individual y organizacional→ Formar als treballadors de manera continua, la empresa es un organisme que apren a partir de les persones que el conformen. Relacionat amb el Big data ja que les organitzacions volen saber
els resultats de les seves accions. Les empreses acumulen un coneixement a partir de l’experiencia, i adapten les seves accions a partir d’aquesta. L’empresa s’haurà d’adaptar.

6. Muchos de los procesos manejados previamente por las teorías de aprendizaje (en especial los que se refieren al procesamiento cognitivo de información) pueden ser ahora realizados, o apoyados, por la tecnología→ Abans les dates i els números els haviem de recordar i ara tenim el facebook i el mòbil el qual ens ho recorda. El corrector de word, el correu electrònic et facilita poder enviar una Carta (o correu) immediatament. La calculadora, les aplicacions de dietes i exercicis.
7. Saber cómo y saber qué están siendo complementados con saber dónde (la comprensión de dónde encontrar el conocimiento requerido) → Actualment quan no saps alguna cosa la busques a internet i tens la resposta en 1’. No es tant important saber qui va descobrir o qui va inventar, sinó on podem trobar aquesta informació.

Laura Morales i Elisenda Montraveta.

LECTURA SIEMENS PART 2

Hem llegit un text de Siemens el qual es resumeix en els següents punts:

1. Antecedents

La critica que fa l’autor, és que les teories no estan adaptades a l’actualitat ni a les noves tecnologies. Abans el cap era un vas que es va omplint de coneixement, i actualment no cal , ja que tenim a la nostre abast el coneixement.

 2. Limitacions teories clàssiques

Teoria alternativa: El caos es un desordre de informació: multimèdia internet, al fer una recollida d’info ens ajuda al aprenentatge ja que hem d’ordenar tot el matèria que hem d’extreure. Estem aprenent la informació en si mateixa i a organitzar aquesta. Cal identificar aquest caos.

3. Autoorganització

Cal que existeixi un caos i aquest caos s’ha d’organitzar, nosaltres creem un aprenentatge significatiu ja que la organitzem i la connectem. La informació del nostre entorn és com un caos, i cada persona li dona un sentit (autorganització) dependrà de la manera de aprendre de fer. A través de la practica les persones cada vegada més economitzen aquest acte d0organitzar, el fan més eficient a través de la practica i ens resulta més fàcil moure’ns per aquest caos.

4.Connetivisme 

 Les imatges ens mostren a la part superior un arbre sol i a la part inferior una arbreda. El coneixement d’un individu creix en base amb les relacions amb els altres, és a dir, necessita connectivitat de les persones i tot allò que forma part del seu entorn per a generar un aprenentatge. Com en aquest món no hi ha res estàtic, i per tant, l’aprenentatge és continuo, i el coneixement s’estar reelaborant en base al que ja sap i el que aprén del seu entorn. Hem escollit l’arbre, per que l’arbre necessita de les arrels, de la mateixa manera que els persones necessites als altres per créixer. El tronc representaria el camí individual d'una persona, depenen de les experiències que ha viscut, el seu camí s’ha redirigit (branques). Veiem que l’arbre és un ésser viu que dura molts anys i aquest simbolisme el relacionem amb l’aprenentatge, ja que és continuo. Les fulles són el producte d’aquest coneixement que ha obtingut, amb l’ajuda del entron. I aquestes fulles en un moment determinat cauen, i s’han de regenerar, igual que el coneixement s’ha d’actualitzar. L’arbre necessita de la pluja per créixer sa, per tant, el text ens parla sobre que el coneixement esta fora.

 Com a resum d'aquesta pregunta, cal destacar que el connectivisma parteix de la idea  de xarxa. Hem de creixa en relació amb altres elements de la naturalesa que l’ajuden. Les persones han d’estar ven connectades. El coneixement caduca, cal actualitzar-nos. El coneixement esta fora de nosaltres.

 5. Conclusió

"La tubería es màs importante que su contenido"

Partint d'aquesta frase podem dir que el més important els canals per on rebem la informació i la enviem, és més important estar connectat que el propi coneixement que transita per aquestes tuberies.


Laura Morales i Elisenda Montraveta.

VIDEO: THE NEW MEDIA LITERACIE

1. Perquè és important la competència digital avui en dia?

La competència digital és important per que vivíem en l’era digital, i per tant necessitem una sèrie d’habilitats i capacitats per a moure’ns en aquest món, i no quedar aïllats de la realitat. Robem multitud d’eines que ens faciliten algunes tasques, però d’altre banda cal saber-les utilitzar, com el mòbil, internet, l’ordinador, entre d’altres. Aquestes capacitats no només són necessàries en l’àmbit social i personal, sinó que també en el educatiu i professional.

S’ha produït un canvi molt gran en pocs anys, ja que fa 20 o 30 anys la societat tenia unes capacitats i habilitats diferents, per tant hem d’estar preparats davant del canvi, ja que cada vegada la tecnologia i la ciència avancen més ràpid.

2.  Quina diferència hi ha entre els medis analògics i els digitals en quan a usuaris d’aquests medis?

Primer cal distingir entre els medis analògics que són aquells que funcionen per rèplica o imitació, i els medis digitals que no són una transcripció, sinó una conversió de magnituds de tipo físic en paràmetres de tipo binari. Els primers són els que podíem trobar fa 30 anys com el diari, la televisió, el telèfon, el vídeo, ets. En canvi els digitals són els smartphones, l’ordinador, la web, l’USB, entre d’altres.

Actualment, com molt bé expressen en el vídeo, no només absorbim informació de diferents fonts, sinó que nosaltres mateixos podem donar informació per que altres usuaris en puguin fer us, per tant estem en constant moviment i creació, des d’un perfil en una xarxa social com un text sobre la  vida d’un autor concret. Abans la majoria de persones eren consumidores del diari, les revistes o la televisió, en canvi, actualment, podem interactuar i intervenir en tots aquests medis, i per tant en som perceps.

3. Fixa’t en alguna de les habilitats per ser competents digitals, podem escollir una o dues les que ens semblin més importants.

Una de les més rellevants des del meu punt de vista és el judici. Alhora de buscar informació tenim multitud d’entrades al google, en revistes científiques, en articles, ets, i per tant cal saber quina és més important. Actualment un element clau és saber filtrar tot allò el qual disposem i tenim al abast però que no té el mateix valor, és a dir que hi haurà informacions que seran més fiables que d’altres.

La negociació n’és una altre, cal saber les normes de cada grup i de cada sector. Podem accedir a molts tipus de grups socials, grups de discussió, fòrums, ets, i hem de saber com actuar en cadascun dels contextos.

Per acabar, crec que la multitasca és imprescindible, ja que les noves tecnologies ens faciliten moltes tasques i això ens permet fer-ne més en menys temps, i més d’una feina al mateix temps. Avui en dia és molt normal fer un treball mentres escoltem musica i mirem la televisió.

A continuació us adjunto el video:

REFLEXIÓ TEMA 2

L’era ditigal en la qual estem vivint, cal conèixer com som i cap a on anem. En la professió del pedagog, es imprescindible tenir-ho clar, ja que per analitzar o elaborar qualsevol projecte educatiu dins el món de les noves tecnologies, necessitem fer una reflexió sobre nosaltres, tant a nivell individual com a nivell particular.

Un tema important i que moltes vegades desconeixem fins a quin punt ens pot afectar és l’alfabetisme. Abans ens comunicavem a través de la escritura i de de la comunicació oral, actualment tenim altres maneres que ens prmeten manteir una comunicació amb altres persones i per tant no només podem parlar d’una alfabetisme a nivell de la lectoescriptura, sinó que caldrà abarcar altres sectors, com el tecnològic. 

Avui en dia, per aprendre a escriure en cas de disposar d’un ordinador amb connectivitat a internet podrem trobar multitud de portals i videos que ens permetran aprendre totes aquestes capacitats. D’altre banda, antigament depenia unicament de l’escola el aprendre a llegir i escriure. Per tant, tenim moltes més eines per a aprendre habilitats que abans només es podia aprendre a una institució educativa,  l’accés a l’aprenentatge era molt més limitat.

Un exemple, és Paulo Freire (1921-1997), un pedagog que va lluitar contra  l’analfabetització i va dissenyar un mètode, per tal que la gent gran aprengués a llegir i escriure. Si ens centrem en aquest sector de la població, actualment podriem trobar un altre tipus d’alfabetisme, que l’anomenem funcional, és el cas de les persones que no s'actualitzen i per tant es queden atrassats en la nostre societat digital, ja que aquesta abança a passes de gegant. Per tal de saber el significat d’allò que llegim cal tenir present el context ja que ens ajudarà a entendre allò que llegim, ja que un mateix text pot tenir diferents significats segons el context on es doni. I aquest era un dels punts claus segons Freire, cal contextualitzar a l´hora de volguer analfabetitzar a una persona, ja que si no hi haurà una manca de significat en les paraules que s’aprenguin.

En aquesta nova era digital, podem veure que la manera d’aprendre actualment pot ser molt diversa ja que disposem de llibres, ordinadors, tablets, smartphone, ets. I per tant, no només hi ha un tipus d’alfabetització, visual, informacional, tenconològica, ets. I basant-nos en la multitud d’alfabetitzacions que trobam actualment. Cal que la societat no només aprengui conceptes respecte les materies sinó també cal tenir unes capacitats i habilitats en  els àmbits de la tencologia i la informació. Per tant, cal saber fer servir les eines que les teconlogies ens posen al nostre abast, ja que ens facilitaran la feina, i ens oferiran altres opcions que segurament de la forma tradicional no seria possible.

Com que cada vegada hi ha més la necessitat de utilitzar eines tecnologiques, per conseqüència cada vegada hi és més present la tecnologia a les llars. Com podem observar en la taula següent, hi ha un percentatge molt alt de nens i adolescents que disposen d’ordinador i d’internet i tot i que en menys mesura l’escàner i la webcam, actualment hi ha moltes més cases que en diposen que fa 10 anys. Per tant, cada vegada més les notres llars estan equipades amb tecnologia que ens faciliten la vida. 

En aquets ataula només ens mostren aparells que usen els infants i adolescents, però trobem moltes cases amb smatTV, robots de cuina, de neteja, entre d’altres. Les tecnologies hi són presents en tots els àmbits educatius, laborals, de manteniment de la llar, ets.

Una eina molt potent però alhora perillosa com és l’internet, caldria valorar-lo més i tenir més respecte cap aquest, hem vull centrar en l’àmbit dels jocs. La xarxa ens ofereix una àmplia gama de jocs online o per a descarregar (a banda dels que es poden comprar), que permeten aprendre cretes capacitats, habilitats i coneixaments. Tot i això, els videojocs no estan ben vistos per una part de la societat ja que creen adiccions. Tot i que poden tenir punts negatius, hem voldria centrar en els

positius. Els jocs i videojocs ens pode ajudar a millorar els reflexes, el treball cooperatiu, l’agilitat, entre d’altres. També hi ha jocs educatius que es centren en aprendre o reforçar coneixaments més especifics com pot ser una llengua concreta, la geografia o les matemàtiques. Crec que caldria introduir més el joc educatiu, sobretot, a l’escola, ja que com més apren un infant és fent, i els jocs et transporten a multitut de llocs, i situacions que afavoreixen que el nens es posi en situació, i per tant hi hagi una major motivació.

Donada aquesta informació per tant, cal tenir present que estem davant d’una generació molt més equipada i amb molta més informació que fa 50 anys, però, i per que seguim ensneyant de la mateixa manera si la societat ha canviat tant?

Cal replantejar com aprenem i com ensenyam ja que les noves generacions tenen altres capacitats que no s’estan potenciant i en canvi se’n potencia d’altres. L’eduació fa servir mètides que estan totalment desfasats i no aprofita les tecnologies com ho hauria de fer, una gran part de culpa la te la poca inversió per part de l’estat, i per tant, molts centres no diposen de totes les eines que haurien de diposar. 

Però hi ha barreres entre els professors que pertanyen a una generació i els alumens que formen part de l’era digital? Per a solventar aquesta qüestió cal remarcar que és necessaria una formació permanent per tal de no quedar enrere i poder seguir abançant amb la societat. 

Crec que els professors han de tenir una formació permanentment i actualitzar la seva manera d’ensenyar, tenint en compte la seva experiència i les tecnologies. No es lògic que si tenim tanta informació a la nostre abans l’educació es centri en fer-nos aprendre de memoria dates  que les podem trobar en un minut en el moment que ho desitgem i no es centrin tant en ensenyar a filtrar tota la informació a la que nosaltres podem accedir. S’ha de trobar un equilibri el qual ens permeti tenir les capacitats i habilitats per a poder ser autònoms i autosuficents.

SENYORETA 2.0

A continuació us parlaré sobre com es poden utilitzar les noves tecnologies a l'aula i com els alumnes ho integren des de ven petits. Tot i això, la manera de treballar, serà diferent sergons l'edat del nen, en edats infantils serà molt més sensorial. Hi han professors que han integrat per complet aquestes noves eines com per exemple un professor que surt en el video que a batxillerat no utilitza el llibre per a les matemàtiques. Les opinions dels nens també són molt important, ja que no tots són partidàris d'abolir el llibre. En aquest documental surten professors, els quals s'han de fer els materials i recursos necessàris per a la classe.
Si el docent domina les TIC serà una eina clau i molt motivadora per a l'aprenentatge. Tot i això, hi han mètodes educatius on les tecnologies no hi tenen un pes important i provoquen un impacte i una motivació molt gran en l'alumne.

Enllaç del video:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mestres/senyoreta-2-0/video/4007290/ 

CRITERIS PEDAGÒGICS EN EL DISSENY DE JOCS EDUCATIUS

A aquesta assignatura ens han demanat realitzar l'anàlisis dún joc, jo he escollir  CINEMA PANIC. A continuació us presento l'anàlisis que he fet:

 És un joc destinat als infants el qual has de fer una sèrie de tasques en un temps determinat, com més tasques fas més punts obtendrás al final de la jornada.

A.   Aspectes lúdics

Al inici del joc t’explica una història introductòria, seguidament et deixa escollir si vols que el protagonista sigui un noi o una noia. Quan comença el joc pròpiament dit, et fa un petit tutorial per a saber com funciona. En aquest tutorial, explica les diferents accions que has de fer segons el que els clients demanen.

Quan acaba la jornada, la partida personal puja de nivell, i a mesura que augmenta aquest et proporciona informació sobre els nous continguts. També podem observar un feedback, ja que quan acaba el dia, et dona la opció de jugar a uns minijocs els quals et permeten tenir uns diners extres. Al final de tot es suma en un total que s’anirà acumulant. Permeten al usurari comprar millores per anar avançant de nivell.

Les regles del joc estan clares, i son coherents al llarg del joc, cal complir uns objectius al llarg del la jornada, els quals cada vegada tindran més dificultat. Per a finalitzar l’anàlisi dels aspectes lúdics cal remarcar que el joc, té uns audiovisuals bons que fan que l’alumne es submergeixi en el joc. Hi ha elements visuals i auditius que ho potencien.

B. Aspectes pedagògics

Els objectius, com ja he explicat en l’apartat anterior, estan especificats durant el petit tutorial que es fa a l’inici. A mesura que avança el joc els objectius són molt semblants ja que la única diferència és la dificultat. Els objectius permeten que l’alumne hagi d’estar pendent de tot el que passa al entorn del joc, ja que no només ha d’atendre als clients sinó que quan el noi que ven les entrades esta distret cal donar-li tocs d’atenció. Tot i això, cal remarcar que els objectius d’aprenentatge no estan relacionats amb un problema educatiu important, com podria ser el reforç o aprenentatge d’una llengua estrangera. Cinemic panic té com ha objectius atendre als clients dins d‘un cert temps i intentar atendre el màxim possible.

En quan la relació amb els continguts curriculars, podem dir que específicament no es tracta cap matèria concreta, però si es treballen competències com la responsabilitat, l’agilitat, estar atent constantment de tot allò que passa al entorn i l’autogestió. Relacionat amb els objectius, ets.

Aquest és un joc infantil, i per tant esta destinat a nens, tot i això, des del meu criteri suposaria difícil per a nens menors de set anys, per tal de poder realitzar nivells més avançats. Les competències com ja hem comentat abans han d’estar presents en l’alumne abans de jugar ja que si hi ha falta de responsabilitat o habilitat no assolirà els nivells. Només pot jugar un jugador i no cal tenir experiència amb altres jocs ja que és senzill.

Al iniciar el joc, hi ha una explicació introductora, el qual permet posar-te en situació. Hi han una sèrie d’imatge les quals ens expliquen com comença a treballar el o la protagonista i quines són les tasques a realitzar.

Dins del mateix joc quan fas bé la tasca et donen més diners, i si la fas pitjor te’n donen menys, per tant aquesta és la metodologia que fa servir per tal d’avaluar a l’alumne. No es poden cometre errors ja que tots son penalitzats amb el temps, si t’equivoques has de tornar a començar i per tant, tens menys temps.

Aquest joc no disposa de enllaços a materials didàctics externs ni fons d’informació complementaria.

Per tal de poder jugar aquets joc cal un ordinador amb connexió a internet. Tot i ser online, la partida es guarda, i per tant et permet seguir als nivells posteriors i no es necessari tornar a començar, sempre hi quan es faci des del mateix ordinador. Per finalitzar aquest apartat, cal remarcar que és un joc senzill, i no es pot seleccionar el nivell abans d’iniciar el joc, per tant no tothom podrà jugar. Tot i això, els nivells van pujant a mesura que jugues, ja que comença amb un nivell de principiant. Podríem acabar puntualitzant que l’atenció a la diversitat és baixa per que no es poden seleccionar ni la manera de jugar ni el nivell.

C. Aspectes d’usabilitat

 La utilització del joc és molt senzill i per tant està a l’abast de moltes persones, és molt intuïtiu i fàcil d’aprendre la dinàmica d’aquest. Únicament cal el ratolí i no es necessita el teclat ni combinacions de tecles. No trobem un màxim d’errors ja que tens un temps determinat per a fer unes tasques mínimes, en cas de no arribar aquest número no es podrà passa de nivell.

És de fàcil accés ja que es troba a moltes pagines de jocs infantils i no cal instal·lar-lo al ordinador. Per tant, serà compatible des de qualsevol ordinador amb connectivitat a internet.

L’ús del joc per part de persones amb NEE no hauria de suposar cap problema afegit, ja que no és necessària cap base especifica ni una gran base de coneixement. Tot i això únicament es pot jugar usant el ratolí.

Reflexió

Podem dir, que és un joc educatiu, que el seu objectiu principal és divertir. Cal destacar, que el joc és fàcil d’entendre i d’utilitzar. No és necessari cap coneixement concret, però això no significa que no hi hagi cap tipus d’aprenentatge, ja que pretén que l’usuari cada vegada sigui més àgil i hàbil, ja que el nivell del joc va en funció de la dificultat. També, que hi hagi una planificació i organització del temps i l’espai per aconseguir una màxima puntuació.

Aquest joc abasta un rang d’edats molt ampli, i tant els gràfics com les explicacions són molt intuïtius i entenedors. És adient per a passar una estona divertida i adquirir capacitats i habilitats.

Nens i adolescents davant les pantalles

Avui per grups, hem llegit un text anomenat els nens i adolescents davant les pantalles, hem seleccionat unes idees que ens han semblat rellevants. Hem realitzar una infografia a partir d'aquesta informació. Per a realitzar-la hem utilitat un programa anomenat easel.ly, tot i això hi ha un blog on expliquen tot allò relacionat amb la inofgrafia i et proporcionen diferents links on en pots realitzar una. A continuació us presento la nostre infografia:

Fracàs escolar en adolescents

A la sessió d'ensenyament i aprenentatge en la societat digital hem fet una activitat en grup, la qual ens haviem de plantejar un problema educatiu i buscar informació sobre aquest. La informació havia de tenir un rigor de validesa. Seguidament haviem de reflexionar sobre com havíem buscat la informació i quin critèri hem seguit per tal de seleccionar una entrada o una altre. A continuació us presento la tasca:

1. DELINET

Com hem obtingut la informació:
Hem anat  al buscador google , i per fer la recerca en posat "Dialnet". Ja teníem referències prèvies d'aquesta pàgina web.

Hem escollit el tema a investigar: "Fracaso escolar en adolescentes en España" i l'hem posat en el buscador.

Ens han sortit un llistat d'articles amb aquestes paraules claus. Hem filtrat la informació per "anys 2009-2019" i per "tipus de document".
De la recerca ens sortien dos articles. Posteriorment hem fet una lectura en diagonal per comprovar que eren adequats al nostre objectiu.

Article seleccionat:  "España. Combatir el fracaso escolar adolescente. Abordaje desde el ciclo formativo de cocina y gastronomía"
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5217469

Cita de l’article: “El fracaso escolar es una constante en España que se intenta remontar año tras año. La mayoría de los enfoques centran las causas de este fracaso en el alumnado y algunos proponen como alternativa metodológica un cambio en la evaluación. En este artículo se plantea un abordaje distinto que favorezca la motivación de los adolescentes en su proceso de aprendizaje”.

Dialnet, és una pàgina on podem trobar articles d'investigació,tant de rigor científic com divulgatius. A més, permet filtrar la recerca per diferents temàtiques: any de publicació, tipus de document (tesis, llibre, revista…), entre d’altres. Això ens ha permès identificar si la font d’informació és actual, i verificar  la fiabilitat del document escollit.





2. REVISTA DE EDUCACIÓN

Link: http://www.mecd.gob.es/revista-de-educacion/numeros-revista-educacion/numeros-anteriores/2010/re2010/re2010_09

Com hem obtingut la informació:
 Hem buscat al google Revistes educacion espanya, i hem trobat una serie de resultats els quals el que ens ha cridat més l’atenció ha estat la revista de educacion del ministeri d’educació i cultura ja que la font és fiable.
Un cop hem fet un cop d’ull a la revista, hem cercat Fracaso escolar al seu buscador i ens ha derivat a una llista de resultats. El que més ens ha interessat per el títol de l’entrada Determinantes del riesgo de fracaso escolar en España: una aproximación a través de un análisis logístico multinivel aplicado a PISA-2006.
Hem pogut comprovar que aquesta revista fa quatre publicacions científiques anuals d’educació, cultura i esports espanyols.


Cita de l’article:
 “La repetición de curso no parece ser una estrategia eficaz para reducir el riesgo de fracaso escolar. Los resultados indican que conseguir que los alumnos estén escolarizados en el curso que les corresponde resulta fundamental para que sus probabilidades de fracaso escolar se reduzcan.”

“Las variables del ámbito familiar determinan en un alto grado el riesgo de fracaso escolar del alumno.”





3. OBRA SOCIAL FUNDACIÓ “LA CAIXA”

Link: https://obrasocial.lacaixa.es/deployedfiles/obrasocial/Estaticos/pdf/Estudios_sociales/vol29_completo_es.pdf

Com hem obtingut la informació:
Primerament, hem anat al buscador de google i hem buscat les paraules clau: fracaso escolar adolescentes españa.
Hem vist les diverses entrades que apareixen a la primera pàgina.
Hem obert unes quantes entrades però la que ens ha semblat de més rigor ha estat la de la obra social la caixa ja que acostumen a elaborar informes complets i realitzats per professionals.
A partir de l’índex, hem vist quin era el punt que ens aportava la informació necessària i més rellevant per a la nostra recerca.

Cita de l’article:
“fracaso escolar es la situación del alumno que intenta alcanzar los objetivos mínimos planteados por la institución –los de la educación obligatoria–, falla en ello y se retira después de ser catalogado como tal; en suma, después de ser suspendido con carácter general, certificado en vez de graduado, etc., según la terminología peculiar de cada momento normativo o cada contexto cultural. En el caso español, el alumno que no logra terminar la ESO y sale de ella con un certificado de haberla cursado pero sin el título de graduado, que acredita haberla superado.”

Reflexió personal tema 1

En la societat actual, convivim amb la tecnologia, la qual forma part de les nostres vides. Quan la nostre generació va néixer, en el nostre entorn no hi teníem ni ordinadors, ni mòbils, per tant, ens hem tingut que adaptar al món el qual formem part, el digital.

Il·lustració 1: Taula sobre l'ús de les TICs

En aquesta taula podem observar les diferents avantatges que ens proporcionen les tecnologies, podem observar, que la més alta és la facilitat en el treball, ja que l’ús del ordinador alhora de fer un treball ens dona moltes ajudes, i ens simplifica la feina. També podem veure com les TIC fomenten la interacció i comunicació. En aquest aspecte si a un adolescent de 15 anys li treus el mòbil, l’ordinador o la Tablet, segurament es trobarà totalment aïllat del seu cercle d’amistats. Per tant, actualment, és el primer mitjà de comunicació amb el nostre entorn.

En l’àmbit educatiu, cada vegada s’ha intentat implementar diferents elements tecnològics, els quals s'hauria d’analitzar si han aportat millores en l'aprenentatge o no. Un exemple és França que han volgut recuperar mètodes com el càlcul mental, ja que han observat que els resultats que s’han obtingut no són els esperats. També un altre exemple és el cas de Finlàndia, el qual no és dels països que més ha invertit en noves tecnologies, i és pioner en les proves PISA. Cal veure per que l’ús d’aquestes no ens aporten millors resultats, hem de tenir en compte que els ordinadors no ens aporten experiències ni valors, únicament ens donen informació, que en alguns casos és excessiu i cal saber com gestionar-la i classificar-la.

Il·lustració 2: Evolució de les puntuacions en els estudis PISA

En aquesta taula, podem observar els resultats de USA, els quals, no reflecteixen els una millora dels resultats vers la gran inversió que es va fer en tecnologia. La qual cosa també ens tornem a trobar amb un país que no ha millorat els resultats acadèmics i en canvi si que s’ha introduït les TIC a les aules.

Tot i que les TIC són necessàries per alliberar al professor d’algunes tasques, i que en pugui fer d’altres que les tecnologies no poden fer, com hem vist en els gràfics molta tecnologia a les aules no és sinònim d’uns bons resultats. A Catalunya, l’any 2011/2012 es va implementar un nou programa, 1x1, el qual es basava en que cada alumne disposes d’un ordinador. Aquest programa havia de portar uns resultats positius en l’aprenentatge, els quals no han estat del tot els esperats. D’on prové el problema? Des del meu punt de vista, el nostre sistema educatiu està fora de context i cal una reforma. Cal fixar-nos en altres països els quals tenen uns resultats satisfactoris i veure que és el que no estem fent bé i que podem millorar. Partint que no podem copiar un sistema educatiu i aplicar-lo aquí, si que es pot adaptar al nostre context i cultura.

Com molt bé explica Marc Presnky amb la metàfora dels Natius digitals i immigrants, nosaltres ens trobem en unes generacions les quals no formem part ni d’un grup ni de l’altre. Ens hem hagut d’adaptar a diferents maneres d’aprendre i de viure, cosa que no ens ha resultat excessivament difícil, però tampoc tant fàcil com les generacions actuals que des de ven petits que juguen i aprenen a través de la tecnologia. Cada època de la història, en l’àmbit educatiu, té uns recursos, nosaltres en tenim molts i alguns són molt valuosos, com és el cas de les TICs. El llibre va aparèixer a l’edat mitjana i encara avui en dia, és un element indispensable en l’educació, tot i que cada vegada s’intenta substituir per el llibre digital. La diferència és que antigament hi havien molt poques publicacions i pocs llibre i actualment es fan moltes edicions, ja que vivim en un món canviant, i per tant el que avui és vigent, demà ja no ho serà. A continuació es pot observar un breu resum del concepte Natiu digital i immigrant:

Il·lustració 3: Mapa conceptual Natius digitals i immigrants

M’agradaria puntualitzar que no hem sento ni Nativa digital ni immigrant ja que penso que cal viure en un punt entremig on les tecnologies no ens siguin un element estrany però tampoc depenguem totalment d’aquestes. Cada persona ha d’aprendre a través d’experiències pròpies i moltes vegades no es troben a darrera la pantalla sinó a la naturalesa, al món exterior.

D’altra banda, en l’aprenentatge “natural” i “digital”, ha de ser permanent i per tant quan acabem els nostres estudis i ens inserim en el món laboral, cal que ens renovem i que seguim aprenent d’allò que més ens apassiona, per que tot saber és un enriquiment personal. Cada individu ha de ser conscient de la importància de la formació permanent per no quedar a l’atmosfera del món real, el qual canvia contínuament.

Cal que ens relacionem amb les altres persones no només a través de les TIC sinó també cara a cara, ja que cada vegada més això s’està perdent. Quan al metro, fas una visió del que fan les persones del teu voltant, et dons compte que ningú es mira ni es parla, la gran majoria té el mòbil a les mans. Un altre fet negatiu en la nostre societat, és que els nens surten de l’escola i els pares no parlin amb ells sinó que únicament estan pendents del mòbil. Quin és aquest model de persona que els nostres infants seguiran? Dit això cal fer un pensament i retrocedir una mica en alguns hàbits, que crec que acabaran tenint repercussions negatives en les generacions que vindran.

Finalment, és necessari que avancem amb les noves tecnologies per tal de no quedar-nos al marge de la societat, i la clau per que això no passi, és l’ensenyament i l’aprenentatge. Hem de seguir aprenent dels altres, d’internet, dels professionals, dels amics, de les tecnologies, ets. Voldria fer incisió en una frase de Carles Monereo “fins ara el coneixement havia d’anar amb la persona, en el nou marc, el savi es el que sap trobar la informació rellevant i utilitzar-la i per anta això té un pes important en l’educació”. Basant-nos en aquesta frase en la qual estic totalment d’acord, és necessari un canvi educatiu, el qual hi hagi una incorporació no només material si no també a nivell metodològic i de contingut de les noves tecnologies, és a dir, el canvi s’ha de donar en el sistema educatiu. Tot i que ha Espanya hi ha hagut diverses reformes educatives, cap d’elles ha donat els resultats esperats, ja que, no la fan basant-se en el que realment falla a nivell de país. Un clar exemple és el de la implementació de Castellà per a les classes a Catalunya, en cas que un alumne ho demani. Crec que fins ara aquesta comunitat autònoma no ha obtingut els pitjors resultats d’Espanya, com podem veure en el gràfic. I les millors posicions són en comprensió lectora. 

Il·lustració 4: Resultats competències bàsiques Espanya

Si que entenc i comprenc que si un alumne no vol estudiar en català se li faciliti la matriculació a un centre que les classes siguin totalment en castellà o anglès, i se’ls ofereixi una ajuda.

Per que no s’han dut a terme reformes que realment aportin uns bons resultats? Des del meu punt de vista es culpa de la política, ja que ha cada mandat es fa una reforma educativa diferent. Caldria que la educació no depengués d’aquesta, sinó d’un equip qualificat de professionals de l’educació. Des d’aquesta professió cal que tots lluitem per que això es digui a terme i puguem formar de manera coherent i eficaç les generacions que vindran, adaptant l’educació als canvis socials, econòmics i culturals.