REFLEXIÓ TEMA 2

L’era ditigal en la qual estem vivint, cal conèixer com som i cap a on anem. En la professió del pedagog, es imprescindible tenir-ho clar, ja que per analitzar o elaborar qualsevol projecte educatiu dins el món de les noves tecnologies, necessitem fer una reflexió sobre nosaltres, tant a nivell individual com a nivell particular.

Un tema important i que moltes vegades desconeixem fins a quin punt ens pot afectar és l’alfabetisme. Abans ens comunicavem a través de la escritura i de de la comunicació oral, actualment tenim altres maneres que ens prmeten manteir una comunicació amb altres persones i per tant no només podem parlar d’una alfabetisme a nivell de la lectoescriptura, sinó que caldrà abarcar altres sectors, com el tecnològic. 

Avui en dia, per aprendre a escriure en cas de disposar d’un ordinador amb connectivitat a internet podrem trobar multitud de portals i videos que ens permetran aprendre totes aquestes capacitats. D’altre banda, antigament depenia unicament de l’escola el aprendre a llegir i escriure. Per tant, tenim moltes més eines per a aprendre habilitats que abans només es podia aprendre a una institució educativa,  l’accés a l’aprenentatge era molt més limitat.

Un exemple, és Paulo Freire (1921-1997), un pedagog que va lluitar contra  l’analfabetització i va dissenyar un mètode, per tal que la gent gran aprengués a llegir i escriure. Si ens centrem en aquest sector de la població, actualment podriem trobar un altre tipus d’alfabetisme, que l’anomenem funcional, és el cas de les persones que no s'actualitzen i per tant es queden atrassats en la nostre societat digital, ja que aquesta abança a passes de gegant. Per tal de saber el significat d’allò que llegim cal tenir present el context ja que ens ajudarà a entendre allò que llegim, ja que un mateix text pot tenir diferents significats segons el context on es doni. I aquest era un dels punts claus segons Freire, cal contextualitzar a l´hora de volguer analfabetitzar a una persona, ja que si no hi haurà una manca de significat en les paraules que s’aprenguin.

En aquesta nova era digital, podem veure que la manera d’aprendre actualment pot ser molt diversa ja que disposem de llibres, ordinadors, tablets, smartphone, ets. I per tant, no només hi ha un tipus d’alfabetització, visual, informacional, tenconològica, ets. I basant-nos en la multitud d’alfabetitzacions que trobam actualment. Cal que la societat no només aprengui conceptes respecte les materies sinó també cal tenir unes capacitats i habilitats en  els àmbits de la tencologia i la informació. Per tant, cal saber fer servir les eines que les teconlogies ens posen al nostre abast, ja que ens facilitaran la feina, i ens oferiran altres opcions que segurament de la forma tradicional no seria possible.

Com que cada vegada hi ha més la necessitat de utilitzar eines tecnologiques, per conseqüència cada vegada hi és més present la tecnologia a les llars. Com podem observar en la taula següent, hi ha un percentatge molt alt de nens i adolescents que disposen d’ordinador i d’internet i tot i que en menys mesura l’escàner i la webcam, actualment hi ha moltes més cases que en diposen que fa 10 anys. Per tant, cada vegada més les notres llars estan equipades amb tecnologia que ens faciliten la vida. 

En aquets ataula només ens mostren aparells que usen els infants i adolescents, però trobem moltes cases amb smatTV, robots de cuina, de neteja, entre d’altres. Les tecnologies hi són presents en tots els àmbits educatius, laborals, de manteniment de la llar, ets.

Una eina molt potent però alhora perillosa com és l’internet, caldria valorar-lo més i tenir més respecte cap aquest, hem vull centrar en l’àmbit dels jocs. La xarxa ens ofereix una àmplia gama de jocs online o per a descarregar (a banda dels que es poden comprar), que permeten aprendre cretes capacitats, habilitats i coneixaments. Tot i això, els videojocs no estan ben vistos per una part de la societat ja que creen adiccions. Tot i que poden tenir punts negatius, hem voldria centrar en els

positius. Els jocs i videojocs ens pode ajudar a millorar els reflexes, el treball cooperatiu, l’agilitat, entre d’altres. També hi ha jocs educatius que es centren en aprendre o reforçar coneixaments més especifics com pot ser una llengua concreta, la geografia o les matemàtiques. Crec que caldria introduir més el joc educatiu, sobretot, a l’escola, ja que com més apren un infant és fent, i els jocs et transporten a multitut de llocs, i situacions que afavoreixen que el nens es posi en situació, i per tant hi hagi una major motivació.

Donada aquesta informació per tant, cal tenir present que estem davant d’una generació molt més equipada i amb molta més informació que fa 50 anys, però, i per que seguim ensneyant de la mateixa manera si la societat ha canviat tant?

Cal replantejar com aprenem i com ensenyam ja que les noves generacions tenen altres capacitats que no s’estan potenciant i en canvi se’n potencia d’altres. L’eduació fa servir mètides que estan totalment desfasats i no aprofita les tecnologies com ho hauria de fer, una gran part de culpa la te la poca inversió per part de l’estat, i per tant, molts centres no diposen de totes les eines que haurien de diposar. 

Però hi ha barreres entre els professors que pertanyen a una generació i els alumens que formen part de l’era digital? Per a solventar aquesta qüestió cal remarcar que és necessaria una formació permanent per tal de no quedar enrere i poder seguir abançant amb la societat. 

Crec que els professors han de tenir una formació permanentment i actualitzar la seva manera d’ensenyar, tenint en compte la seva experiència i les tecnologies. No es lògic que si tenim tanta informació a la nostre abans l’educació es centri en fer-nos aprendre de memoria dates  que les podem trobar en un minut en el moment que ho desitgem i no es centrin tant en ensenyar a filtrar tota la informació a la que nosaltres podem accedir. S’ha de trobar un equilibri el qual ens permeti tenir les capacitats i habilitats per a poder ser autònoms i autosuficents.