En la societat actual, convivim amb la tecnologia, la qual forma part de les nostres vides. Quan la nostre generació va néixer, en el nostre entorn no hi teníem ni ordinadors, ni mòbils, per tant, ens hem tingut que adaptar al món el qual formem part, el digital.
Il·lustració 1: Taula sobre l'ús de les TICs |
En aquesta taula
podem observar les diferents avantatges que ens proporcionen les tecnologies, podem
observar, que la més alta és la facilitat en el treball, ja que l’ús del
ordinador alhora de fer un treball ens dona moltes ajudes, i ens simplifica la
feina. També podem veure com les TIC fomenten la interacció i comunicació. En
aquest aspecte si a un adolescent de 15 anys li treus el mòbil, l’ordinador o
la Tablet, segurament es trobarà totalment aïllat del seu cercle d’amistats.
Per tant, actualment, és el primer mitjà de comunicació amb el nostre entorn.
En l’àmbit
educatiu, cada vegada s’ha intentat implementar diferents elements tecnològics,
els quals s'hauria d’analitzar si han aportat millores en l'aprenentatge o no.
Un exemple és França que han volgut recuperar mètodes com el càlcul mental, ja
que han observat que els resultats que s’han obtingut no són els esperats.
També un altre exemple és el cas de Finlàndia, el qual no és dels països que
més ha invertit en noves tecnologies, i és pioner en les proves PISA. Cal veure
per que l’ús d’aquestes no ens aporten millors resultats, hem de tenir en
compte que els ordinadors no ens aporten experiències ni valors, únicament ens
donen informació, que en alguns casos és excessiu i cal saber com gestionar-la
i classificar-la.
Il·lustració 2: Evolució de les puntuacions en els estudis PISA |
En aquesta taula,
podem observar els resultats de USA, els quals, no reflecteixen els una millora
dels resultats vers la gran inversió que es va fer en tecnologia. La qual cosa
també ens tornem a trobar amb un país que no ha millorat els resultats
acadèmics i en canvi si que s’ha introduït les TIC a les aules.
Tot i que les
TIC són necessàries per alliberar al professor d’algunes tasques, i que en
pugui fer d’altres que les tecnologies no poden fer, com hem vist en els gràfics
molta tecnologia a les aules no és sinònim d’uns bons resultats. A Catalunya,
l’any 2011/2012 es va implementar un nou programa, 1x1, el qual es basava en
que cada alumne disposes d’un ordinador. Aquest programa havia de portar uns
resultats positius en l’aprenentatge, els quals no han estat del tot els
esperats. D’on prové el problema? Des del meu punt de vista, el nostre sistema
educatiu està fora de context i cal una reforma. Cal fixar-nos en altres països
els quals tenen uns resultats satisfactoris i veure que és el que no estem fent
bé i que podem millorar. Partint que no podem copiar un sistema educatiu i
aplicar-lo aquí, si que es pot adaptar al nostre context i cultura.
Com molt bé
explica Marc Presnky amb la metàfora dels Natius digitals i immigrants,
nosaltres ens trobem en unes generacions les quals no formem part ni d’un grup
ni de l’altre. Ens hem hagut d’adaptar a diferents maneres d’aprendre i de
viure, cosa que no ens ha resultat excessivament difícil, però tampoc tant
fàcil com les generacions actuals que des de ven petits que juguen i aprenen a
través de la tecnologia. Cada època de la història, en l’àmbit educatiu, té uns
recursos, nosaltres en tenim molts i alguns són molt valuosos, com és el cas de
les TICs. El llibre va aparèixer a l’edat mitjana i encara avui en dia, és un
element indispensable en l’educació, tot i que cada vegada s’intenta substituir
per el llibre digital. La diferència és que antigament hi havien molt poques
publicacions i pocs llibre i actualment es fan moltes edicions, ja que vivim en
un món canviant, i per tant el que avui és vigent, demà ja no ho serà. A
continuació es pot observar un breu resum del concepte Natiu digital i
immigrant:
Il·lustració 3: Mapa conceptual Natius digitals i immigrants
|
M’agradaria
puntualitzar que no hem sento ni Nativa digital ni immigrant ja que penso que
cal viure en un punt entremig on les tecnologies no ens siguin un element estrany
però tampoc depenguem totalment d’aquestes. Cada persona ha d’aprendre a través
d’experiències pròpies i moltes vegades no es troben a darrera la pantalla sinó
a la naturalesa, al món exterior.
D’altra banda,
en l’aprenentatge “natural” i “digital”, ha de ser permanent i per tant quan
acabem els nostres estudis i ens inserim en el món laboral, cal que ens renovem
i que seguim aprenent d’allò que més ens apassiona, per que tot saber és un enriquiment
personal. Cada individu ha de ser conscient de la importància de la formació
permanent per no quedar a l’atmosfera del món real, el qual canvia contínuament.
Cal que ens relacionem
amb les altres persones no només a través de les TIC sinó també cara a cara, ja
que cada vegada més això s’està perdent. Quan al metro, fas una visió del que
fan les persones del teu voltant, et dons compte que ningú es mira ni es parla,
la gran majoria té el mòbil a les mans. Un altre fet negatiu en la nostre
societat, és que els nens surten de l’escola i els pares no parlin amb ells
sinó que únicament estan pendents del mòbil. Quin és aquest model de persona
que els nostres infants seguiran? Dit això cal fer un pensament i retrocedir
una mica en alguns hàbits, que crec que acabaran tenint repercussions negatives
en les generacions que vindran.
Finalment, és necessari que avancem amb les
noves tecnologies per tal de no quedar-nos al marge de la societat, i la clau
per que això no passi, és l’ensenyament i l’aprenentatge. Hem de seguir
aprenent dels altres, d’internet, dels professionals, dels amics, de les
tecnologies, ets. Voldria fer incisió en una frase de Carles Monereo “fins ara el coneixement havia d’anar amb la
persona, en el nou marc, el savi es el que sap trobar la informació rellevant i
utilitzar-la i per anta això té un pes important en l’educació”. Basant-nos
en aquesta frase en la qual estic totalment d’acord, és necessari un canvi
educatiu, el qual hi hagi una incorporació no només material si no també a
nivell metodològic i de contingut de les noves tecnologies, és a dir, el canvi
s’ha de donar en el sistema educatiu. Tot i que ha Espanya hi ha hagut diverses
reformes educatives, cap d’elles ha donat els resultats esperats, ja que, no la
fan basant-se en el que realment falla a nivell de país. Un clar exemple és el de
la implementació de Castellà per a les classes a Catalunya, en cas que un
alumne ho demani. Crec que fins ara aquesta comunitat autònoma no ha obtingut
els pitjors resultats d’Espanya, com podem veure en el gràfic. I les millors
posicions són en comprensió lectora.
Il·lustració 4: Resultats competències bàsiques Espanya |
Si que entenc i comprenc que si un alumne
no vol estudiar en català se li faciliti la matriculació a un centre que les
classes siguin totalment en castellà o anglès, i se’ls ofereixi una ajuda.
Per que no s’han dut a terme reformes que realment aportin uns bons
resultats? Des del meu punt de vista es culpa de la política, ja que ha cada
mandat es fa una reforma educativa diferent. Caldria que la educació no depengués
d’aquesta, sinó d’un equip qualificat de professionals de l’educació. Des d’aquesta
professió cal que tots lluitem per que això es digui a terme i puguem formar de
manera coherent i eficaç les generacions que vindran, adaptant l’educació als
canvis socials, econòmics i culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada