INFOGRAFÍA: EL MEU PLE

Conferència Narcís Perés

 El dia 24 de novembre va venir Narcís Parés a realitzar una conferència la qual tractava sobre entendre la intervenció cos-ordinador. Primerament va fer una petita introducció al tema del qual tractaria i després va fer uns seguit d’exposicións sobre els diversos projectes dels quals ell havia participat. Un d’ells va ser els jocs d’aigua que es va fer al fòrum de Barcelona el qual hem va sembla molt útil. Molts dels projectes estaven enfocats al autisme els quals hem van sembla molt necessaris per tal de estimular aquests nens.

 des del meu punt de vista la conferència va ser molt visual ja que ens projectava videos dels projectes i els temes que es van tractar eren molt interessants. Per contra es van presentar molts projectes i no es va aprofondir en cap, la qual cosa hem vaig quedar amb ganes de saber més sobre alguns d’ells. Un altre element que hem va mancar és la explicació més detallada de si els projectes han continuat o no.

Davant d’això proposo que es podrien haver comentat menys projectes, prioritzant aquells que estan més relacionats amb l’educació i que s’hagués aprofundit en algun projecte en concret ja que n’hi van haver molts que eren de gran interés.

Narcís Parés

La contrucción del conocimiento en la red: limites i posibilidades

Hem llegit un text anomenat La contrucción del conocimiento en la red, de la qual hem extret la següen informació:

Dimensions socials de coneixement→  Les teories han anat proposant millores del coneixemnt dels factioprs que condueixen a disenyar entorns que afavoreixin l’aprenentatge.  Bona part dels discursos pedagògics que han acompanyat a la introducció de les TIC en l’educació han emfatitzat en els beneficis d’aquests en tant que permeten un amillor adaptació del individual dels estudiants.  S’han anat incrementant els discursos sobre l’aprenentatge en grup. Les TIC no es contempla com a una eina d’interés individual sinó que també grupal.
Aprenentatge cognitiu no contempla un aprennetatge descontextualitzat. La participació perifèrica legítima: aprenentatge suposa la participació en una comunitat, es reconegut com a un procés de participació social. per aquests autors l’aprenentatge és el resultat de formar part de comunitats (comunitat de pràctica), en aquestes comunitats no hi ha separació entre desenvolupament d’identitat i desenvolupament del coneixement, interactuen reciprocament.

 Basant-nos en Engeström, la contrucció del coneixement requereix unes condicions de treball molt determinades, unes eines que afavoreixin el procés i un seguiment continu.

 Aprenentatge col·laboratiu mediat per l’ordinador→ Aquest concepte suposa dues idees: aprendre de forma col·laborativa i no es contempla l’aprenentatge de forma aïllada. Driscoll i Vergara diuen que cal treballar junts i cooperant per arribar a la meta. Caracteristiques del aprenentatge col·laboratiu:
Responsabilitat individual: tots son responsables de la seva tasca individual
Interdependència positiva: depenen els uns dels altres
Habilitats de col·laboració: hi han habilitats que afavoreixen el treball col·laboratiu
Interacció promotora: grup interactúa per  a desenvolupar relacions interpresonals
Procés de grup: grup reflexiona i s’avalua

 Característiques dels mediadors per afavorir l’aprenentatge→ Hi han hagut moltes propostes en els útims anys com resolució de problemes, l’aprenentatge col·laboratiu, aprenentatge centrat en escenàris, ets. Totes aquestes propostes busquen afaborir i mediar en l’aprenenatge, es caracteritzen pel següent:
Centrat en l’estudiant
Context d’aprenentatge
Eina mediadora
Entorn virtual de l’aprenentatge

 Entorns virtuals també enriqueixen l’ensenyament presentcial, l’estudiant co-contrueix el espai virtual, la majoria dels entorns virtuals no exlouen els entorns físics.

 Investigacions sobre la contrucció del coneixement en xarxa→ Hi han diferents tipus:

 Estudis sobre la interacció: La interacció en un entorn virtual és diferent que presencial. Crook porposa la creació d’entorns experimentals que permetin arribar a les teories sobre l’aprenentatge amb l’anàlisis de les interaccions.Baker considera que s’ha d’analitzar la interacció argumentativa que es un tipus de diàleg en el que es combina l’argumentació i la negació del significat.
Moderació dels aspectes col·laboratius: Salmon és el rpimer en fe servir e-moderating per a descriure la extensa varietat de funcions i destreses del rpofessor en linia que necessita adquirir.
Meduació: La selecció d’eines més adequades en funció del s objectius que volem arribar fa necessari l’estudi del valor de les diferents eines  i caracteristiques mes adequades a cada cas.
Construcció col·laborativa del coneixement: Objecte d’estudi la forma en que podem arribar a un model d’ensenyament basat en la comprensió i la contrucció compartida de coneixement.



A classe ens van presentar unes preguntes les quals són les següents:

 1.-  La tecnologia en si mateixa influeix en el nostre aprenentatge.

 Abans la tecnologia va apareix per facilitar la tasca individual i avui en dia fa un pas més enllà, ara és una eina de creació conjunta de coneixement. En aquest món digitalitzat calen unes habilitats ja que tenim abans no eren necessàries ja que no  es feien servir gaire les tencologies (no estaven al abast de tothom). Actualment tothom pot accedir a un PC i per tant una habilitat imprescindible és saber filtrar tota la informació.

La societat ha canviat, i en molts aspectes s’ha subtituit lo analògic per lo digital. Davant d’aquests canvis ens hem hagut d’adaptar. Per exemple, per a fer un treball fa 40 anys havies d’anar a bucar la informació a la biblioteca i fer-lo a mà o en màquina d’escriure. Avui dia no teni aquesta dificultat, ja que la informació està al abast de tothom a través de multiples mitjans com PC, Tablet, ets.
També la nostra manera elaborar coneixement i utilització de programes, ja que avui en dia esta descentralitzada i per tant ens permet accedir a ella en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

2.- Estas d’acord amb el concepte participació perifèrica legítima? (persones que participen en una comunitat)

Utilitza perifèric, per que hi ha comunitats aïllades que participen a través de les tecnologies. Si no ho fas estas fora. Primer cal formar-nos camb la comunitat i després individualment.
Si,  per que l’aprenentatge s’incloeix en una comunitat i no com a una cosa aïllada, forma part d’un procés de participació social i això implica estar més compromés amb la cultura. El coneixement es contruit a partir de les interaccions i aquestes venen influenciades per la comunitat, això és un procés bidireccional, es a dir, no es pot separar. Si que és cert, gran part del nostra coneixement prové d’internet i per tant aquest no serà aïllat, gran part de la gent buscar informació a través de la xarxa i això fa que el coneixement o la nova informació que ells creein es basi en aquesta que trobem a internet. Si una persona s’entrega a la comunitat rebrà i donarà.


 3.- Relaciona la frase en les escoles es privilègien les pràctiques educatives… (pagina 2/10) amb una experiència d’aprenentatge que hagis viscut.

 Les matèries estaven separades i mai es treballaven en la globalitat, esta fragmentat.
Tots aprenem de la mateixa manera a la mateixa hora, i hem de fer les coses iguals.
A l’hora de treballar un coneixement no es treballa des de la natura sinó des de l’aula i en un paper, quan estudiavem un òrgen i en portavem un, tothom quedava molt sorpres ja que no estem acotumats a treballar sobre natura. Saber que i saber com.
Si hi ha una desconnexió entre el saber què i saber com.
Amb les tecnologies cada vegada ens allunyen més de la realitat, ...

 4.- Pensar exemples d’eines que utiltzem que afavoreixen la interacció i la solució conjunta de problemes.
Drive, foros, yahoo respuestas, facebook, whatsapp, wikipedia, skype, el rincón del vago, patatbrava, moodle, dropbox, ets.

 5.- Quina diferència hi ha entre aprenentatge col·laboratiu vs cooperatiu
 Col·laboratiu→ intercanvis més íntims, aconseguixes una fita que no la pots fer de manera individual, necessites als altres per arribar-hi. Enriqueix les aportacion, intercanvi d’idees, a través del diàleg.
Cooperatiu → repartició de tasques on es dona un aprenentatge individual no compartit.

 El col·laboratiu fas un aprnenetatge en el qual els altres t’aporten informació i t’ajuden per a poder assolir el objectiu, tots els membres aprenen. El cooperatiu es reparteix la feina i no té per que haver-hi un aprenentatge de tota la feina ja que cada membra fa una part.

 2.- Un entorn virtual d'aprenentatge en un espai social:

L’aprenentatge esdevé més enriquidor si  es comparteix.

CONFERÈNCIA DAVID MANIEGA

El dia 10 de novembre va venir David Maniega a fer una xarrada sobre les noves tecnologies, les quals, la majoria d’elles es poden aplicar a l’educació. Va parlar de molts temes interesants com el BigData, les smartcity i diversos aparells tecnologics els quals poden ser aplicats a la educació.

Un dels continguts que més hem va cridar l'atenció va ser la realitat augmentada, per la qual hi ha diferents recursos els quals et permeten veure elements ficticis en la nostre realitat. D'altre banda el concepte Gambe-Based Learning el qual a parir d'un joc aprendem continguts, aquests jocs fomenten el desenvolupament cognitiu, ens fa crear experiències i provoca en l'usuari una alta motivació.
Tot i que els conceptes estaven actualitzats i eren molt interessants, feia servir un vocabulari complex que en alguns moments era complicat d'entrendre.

Pel que fa la metodologia que va fer servir, exposava els continguts a partir d'un Power point, i posava exemples a partir de diferents videos i en viu, la qual cosa feia molt amena la xarrada. Tot i això va faltar una mica més de feedback per tal que els auditors poguessin iteraccionar més amb allò que anava explicant.

La duració va escessiva ja que va durar gairabé 1:30h, tot i això va faltar temps per la quantitat de contingut que ens volia explicar. Els recursos que va utilizar van facilitar l'interés per la conferència, ja que en el moment que va mostrar l'exemple del cor virtual, va impactar molt alts auditors. També hauria estat molt interessant poder haver porvat alguns dels productes que ens presentava. L'espai era motl limitat ja que erem molts alumnes i alguns d'ells no tenien lloc per seure, d'altre banda l'ambient no acompanyava ja que feia molta calor.

Per concloure aquesta petita critica valorativa de la conferència, voldria remarcar que hem va semblar molt interessant la gran majoria de temes que es van tractar, i més des del punt de vista d'un expert com ho és David Maniega. També va ser motl enriquidor per fer-nos adonar que les tecnologies formen part de les nostres vides i que no les hem de tenir temor, sinó al contrari cal aprendre d'aquestes i introduir-nos en les noves tecnologies ja que són el futur. I nosaltres com a professionals de l'educació hem de dominar aquestes eines ja que s'han d'anar introduint a les aules i en l'ensenyament.
Per acabar us adjunto dos videos que hem van sembla motl rellevants de la xarrada, el primer és d'un projecte de joc anomenat The Void, i el segon és d'un grup anomenat the fun theory els quals converteixen el simple gest de reciclar vidre en un joc, el qual provoca una gran motivació i interés per part dels ciutedants.

VIDEO 1:

VIDEO 2:

LECTURA SIEMENS PART 1

Per a iniciar la lectura de Siemens vàrme fer una activitat, la qual constava de posar exemples de les diverses tendències significatives de l'aprenentatge:

Les teories del constructivisme, conductisme i cognitivisme. Actualment han deixat de tenir validesa ja que la societat ha canviat amb la implementació de les tecnologies.

Exemple:
1. Muchos aprendices se desempeñarán en una variedad de áreas diferentes, y posiblemente sin relación entre sí, a lo largo de su vida→ Al llarg de la primària i la secundària es donen assignatures, les quals no es treballa la relació entre aquestes. Com la Educació fisica i la fisica i les matemàiques, les quals es poden relacionar facilment, entre d’altres. Una persona que estudia medicina pot treballar com a taxista.

2. El aprendizaje informal es un aspecto significativo de nuestra experiencia de aprendizaje. La educación formal ya no constituye la mayor parte de nuestro aprendizaje. El aprendizaje ocurre ahora en una variedad de formas - a través de comunidades de práctica, redes personales, y a través de la realización de tareas laborales→ Aprendre en una botiga. APS: aplicació dels coneixements que s’obtenen a la universitat, diversificació dels contextos on aprenem.

3. El aprendizaje es un proceso continuo, que dura toda la vida.  El aprendizaje y las actividades laborales ya no se encuentran separados.  En muchos casos, son lo mismo → Amb les noves tencologies, estic continuament aprenent, nous programes, a fer fotomontatges, entre d’altres. Els professors s’han de formar al llarg de la vida.

4. La tecnologia està alterando nuestro cerebro. Las herramientas que utilizamos moldean nuestro cerebro -->  Abans per a fer un treball haviem de quedar tot el grup i un del grup ho havia d’escriure per tal de presentar-lo. Actualment a través del drive es poden fer treballs sense la necessitat de quedar o amb la facilitat que tot el grup podrà tenir el treball. Neil Postman: cultures que estan basades en la escritura, la oralitat i en els medis de comunicació. Ell diu que les cult. basades en la oralitat→ persona sabia es la que acumula més coneixament, ja que no hi ha mforma de passar les coses per escrit. Les cultures escrita→ amb la imprenta sorgeixen noves habilitats: coherencia, ets. Multimedia→ altres habilitats treball en grup, cooperació, fiabilitat de la informació.

5. La organización y el individuo son organismos que aprenden. El aumento en el interés por la gestión del conocimiento muestra la necesidad de una teoría que trate de explicar el lazo entre el aprendizaje individual y organizacional→ Formar als treballadors de manera continua, la empresa es un organisme que apren a partir de les persones que el conformen. Relacionat amb el Big data ja que les organitzacions volen saber
els resultats de les seves accions. Les empreses acumulen un coneixement a partir de l’experiencia, i adapten les seves accions a partir d’aquesta. L’empresa s’haurà d’adaptar.

6. Muchos de los procesos manejados previamente por las teorías de aprendizaje (en especial los que se refieren al procesamiento cognitivo de información) pueden ser ahora realizados, o apoyados, por la tecnología→ Abans les dates i els números els haviem de recordar i ara tenim el facebook i el mòbil el qual ens ho recorda. El corrector de word, el correu electrònic et facilita poder enviar una Carta (o correu) immediatament. La calculadora, les aplicacions de dietes i exercicis.
7. Saber cómo y saber qué están siendo complementados con saber dónde (la comprensión de dónde encontrar el conocimiento requerido) → Actualment quan no saps alguna cosa la busques a internet i tens la resposta en 1’. No es tant important saber qui va descobrir o qui va inventar, sinó on podem trobar aquesta informació.

Laura Morales i Elisenda Montraveta.

LECTURA SIEMENS PART 2

Hem llegit un text de Siemens el qual es resumeix en els següents punts:

1. Antecedents

La critica que fa l’autor, és que les teories no estan adaptades a l’actualitat ni a les noves tecnologies. Abans el cap era un vas que es va omplint de coneixement, i actualment no cal , ja que tenim a la nostre abast el coneixement.

 2. Limitacions teories clàssiques

Teoria alternativa: El caos es un desordre de informació: multimèdia internet, al fer una recollida d’info ens ajuda al aprenentatge ja que hem d’ordenar tot el matèria que hem d’extreure. Estem aprenent la informació en si mateixa i a organitzar aquesta. Cal identificar aquest caos.

3. Autoorganització

Cal que existeixi un caos i aquest caos s’ha d’organitzar, nosaltres creem un aprenentatge significatiu ja que la organitzem i la connectem. La informació del nostre entorn és com un caos, i cada persona li dona un sentit (autorganització) dependrà de la manera de aprendre de fer. A través de la practica les persones cada vegada més economitzen aquest acte d0organitzar, el fan més eficient a través de la practica i ens resulta més fàcil moure’ns per aquest caos.

4.Connetivisme 

 Les imatges ens mostren a la part superior un arbre sol i a la part inferior una arbreda. El coneixement d’un individu creix en base amb les relacions amb els altres, és a dir, necessita connectivitat de les persones i tot allò que forma part del seu entorn per a generar un aprenentatge. Com en aquest món no hi ha res estàtic, i per tant, l’aprenentatge és continuo, i el coneixement s’estar reelaborant en base al que ja sap i el que aprén del seu entorn. Hem escollit l’arbre, per que l’arbre necessita de les arrels, de la mateixa manera que els persones necessites als altres per créixer. El tronc representaria el camí individual d'una persona, depenen de les experiències que ha viscut, el seu camí s’ha redirigit (branques). Veiem que l’arbre és un ésser viu que dura molts anys i aquest simbolisme el relacionem amb l’aprenentatge, ja que és continuo. Les fulles són el producte d’aquest coneixement que ha obtingut, amb l’ajuda del entron. I aquestes fulles en un moment determinat cauen, i s’han de regenerar, igual que el coneixement s’ha d’actualitzar. L’arbre necessita de la pluja per créixer sa, per tant, el text ens parla sobre que el coneixement esta fora.

 Com a resum d'aquesta pregunta, cal destacar que el connectivisma parteix de la idea  de xarxa. Hem de creixa en relació amb altres elements de la naturalesa que l’ajuden. Les persones han d’estar ven connectades. El coneixement caduca, cal actualitzar-nos. El coneixement esta fora de nosaltres.

 5. Conclusió

"La tubería es màs importante que su contenido"

Partint d'aquesta frase podem dir que el més important els canals per on rebem la informació i la enviem, és més important estar connectat que el propi coneixement que transita per aquestes tuberies.


Laura Morales i Elisenda Montraveta.

VIDEO: THE NEW MEDIA LITERACIE

1. Perquè és important la competència digital avui en dia?

La competència digital és important per que vivíem en l’era digital, i per tant necessitem una sèrie d’habilitats i capacitats per a moure’ns en aquest món, i no quedar aïllats de la realitat. Robem multitud d’eines que ens faciliten algunes tasques, però d’altre banda cal saber-les utilitzar, com el mòbil, internet, l’ordinador, entre d’altres. Aquestes capacitats no només són necessàries en l’àmbit social i personal, sinó que també en el educatiu i professional.

S’ha produït un canvi molt gran en pocs anys, ja que fa 20 o 30 anys la societat tenia unes capacitats i habilitats diferents, per tant hem d’estar preparats davant del canvi, ja que cada vegada la tecnologia i la ciència avancen més ràpid.

2.  Quina diferència hi ha entre els medis analògics i els digitals en quan a usuaris d’aquests medis?

Primer cal distingir entre els medis analògics que són aquells que funcionen per rèplica o imitació, i els medis digitals que no són una transcripció, sinó una conversió de magnituds de tipo físic en paràmetres de tipo binari. Els primers són els que podíem trobar fa 30 anys com el diari, la televisió, el telèfon, el vídeo, ets. En canvi els digitals són els smartphones, l’ordinador, la web, l’USB, entre d’altres.

Actualment, com molt bé expressen en el vídeo, no només absorbim informació de diferents fonts, sinó que nosaltres mateixos podem donar informació per que altres usuaris en puguin fer us, per tant estem en constant moviment i creació, des d’un perfil en una xarxa social com un text sobre la  vida d’un autor concret. Abans la majoria de persones eren consumidores del diari, les revistes o la televisió, en canvi, actualment, podem interactuar i intervenir en tots aquests medis, i per tant en som perceps.

3. Fixa’t en alguna de les habilitats per ser competents digitals, podem escollir una o dues les que ens semblin més importants.

Una de les més rellevants des del meu punt de vista és el judici. Alhora de buscar informació tenim multitud d’entrades al google, en revistes científiques, en articles, ets, i per tant cal saber quina és més important. Actualment un element clau és saber filtrar tot allò el qual disposem i tenim al abast però que no té el mateix valor, és a dir que hi haurà informacions que seran més fiables que d’altres.

La negociació n’és una altre, cal saber les normes de cada grup i de cada sector. Podem accedir a molts tipus de grups socials, grups de discussió, fòrums, ets, i hem de saber com actuar en cadascun dels contextos.

Per acabar, crec que la multitasca és imprescindible, ja que les noves tecnologies ens faciliten moltes tasques i això ens permet fer-ne més en menys temps, i més d’una feina al mateix temps. Avui en dia és molt normal fer un treball mentres escoltem musica i mirem la televisió.

A continuació us adjunto el video:

REFLEXIÓ TEMA 2

L’era ditigal en la qual estem vivint, cal conèixer com som i cap a on anem. En la professió del pedagog, es imprescindible tenir-ho clar, ja que per analitzar o elaborar qualsevol projecte educatiu dins el món de les noves tecnologies, necessitem fer una reflexió sobre nosaltres, tant a nivell individual com a nivell particular.

Un tema important i que moltes vegades desconeixem fins a quin punt ens pot afectar és l’alfabetisme. Abans ens comunicavem a través de la escritura i de de la comunicació oral, actualment tenim altres maneres que ens prmeten manteir una comunicació amb altres persones i per tant no només podem parlar d’una alfabetisme a nivell de la lectoescriptura, sinó que caldrà abarcar altres sectors, com el tecnològic. 

Avui en dia, per aprendre a escriure en cas de disposar d’un ordinador amb connectivitat a internet podrem trobar multitud de portals i videos que ens permetran aprendre totes aquestes capacitats. D’altre banda, antigament depenia unicament de l’escola el aprendre a llegir i escriure. Per tant, tenim moltes més eines per a aprendre habilitats que abans només es podia aprendre a una institució educativa,  l’accés a l’aprenentatge era molt més limitat.

Un exemple, és Paulo Freire (1921-1997), un pedagog que va lluitar contra  l’analfabetització i va dissenyar un mètode, per tal que la gent gran aprengués a llegir i escriure. Si ens centrem en aquest sector de la població, actualment podriem trobar un altre tipus d’alfabetisme, que l’anomenem funcional, és el cas de les persones que no s'actualitzen i per tant es queden atrassats en la nostre societat digital, ja que aquesta abança a passes de gegant. Per tal de saber el significat d’allò que llegim cal tenir present el context ja que ens ajudarà a entendre allò que llegim, ja que un mateix text pot tenir diferents significats segons el context on es doni. I aquest era un dels punts claus segons Freire, cal contextualitzar a l´hora de volguer analfabetitzar a una persona, ja que si no hi haurà una manca de significat en les paraules que s’aprenguin.

En aquesta nova era digital, podem veure que la manera d’aprendre actualment pot ser molt diversa ja que disposem de llibres, ordinadors, tablets, smartphone, ets. I per tant, no només hi ha un tipus d’alfabetització, visual, informacional, tenconològica, ets. I basant-nos en la multitud d’alfabetitzacions que trobam actualment. Cal que la societat no només aprengui conceptes respecte les materies sinó també cal tenir unes capacitats i habilitats en  els àmbits de la tencologia i la informació. Per tant, cal saber fer servir les eines que les teconlogies ens posen al nostre abast, ja que ens facilitaran la feina, i ens oferiran altres opcions que segurament de la forma tradicional no seria possible.

Com que cada vegada hi ha més la necessitat de utilitzar eines tecnologiques, per conseqüència cada vegada hi és més present la tecnologia a les llars. Com podem observar en la taula següent, hi ha un percentatge molt alt de nens i adolescents que disposen d’ordinador i d’internet i tot i que en menys mesura l’escàner i la webcam, actualment hi ha moltes més cases que en diposen que fa 10 anys. Per tant, cada vegada més les notres llars estan equipades amb tecnologia que ens faciliten la vida. 

En aquets ataula només ens mostren aparells que usen els infants i adolescents, però trobem moltes cases amb smatTV, robots de cuina, de neteja, entre d’altres. Les tecnologies hi són presents en tots els àmbits educatius, laborals, de manteniment de la llar, ets.

Una eina molt potent però alhora perillosa com és l’internet, caldria valorar-lo més i tenir més respecte cap aquest, hem vull centrar en l’àmbit dels jocs. La xarxa ens ofereix una àmplia gama de jocs online o per a descarregar (a banda dels que es poden comprar), que permeten aprendre cretes capacitats, habilitats i coneixaments. Tot i això, els videojocs no estan ben vistos per una part de la societat ja que creen adiccions. Tot i que poden tenir punts negatius, hem voldria centrar en els

positius. Els jocs i videojocs ens pode ajudar a millorar els reflexes, el treball cooperatiu, l’agilitat, entre d’altres. També hi ha jocs educatius que es centren en aprendre o reforçar coneixaments més especifics com pot ser una llengua concreta, la geografia o les matemàtiques. Crec que caldria introduir més el joc educatiu, sobretot, a l’escola, ja que com més apren un infant és fent, i els jocs et transporten a multitut de llocs, i situacions que afavoreixen que el nens es posi en situació, i per tant hi hagi una major motivació.

Donada aquesta informació per tant, cal tenir present que estem davant d’una generació molt més equipada i amb molta més informació que fa 50 anys, però, i per que seguim ensneyant de la mateixa manera si la societat ha canviat tant?

Cal replantejar com aprenem i com ensenyam ja que les noves generacions tenen altres capacitats que no s’estan potenciant i en canvi se’n potencia d’altres. L’eduació fa servir mètides que estan totalment desfasats i no aprofita les tecnologies com ho hauria de fer, una gran part de culpa la te la poca inversió per part de l’estat, i per tant, molts centres no diposen de totes les eines que haurien de diposar. 

Però hi ha barreres entre els professors que pertanyen a una generació i els alumens que formen part de l’era digital? Per a solventar aquesta qüestió cal remarcar que és necessaria una formació permanent per tal de no quedar enrere i poder seguir abançant amb la societat. 

Crec que els professors han de tenir una formació permanentment i actualitzar la seva manera d’ensenyar, tenint en compte la seva experiència i les tecnologies. No es lògic que si tenim tanta informació a la nostre abans l’educació es centri en fer-nos aprendre de memoria dates  que les podem trobar en un minut en el moment que ho desitgem i no es centrin tant en ensenyar a filtrar tota la informació a la que nosaltres podem accedir. S’ha de trobar un equilibri el qual ens permeti tenir les capacitats i habilitats per a poder ser autònoms i autosuficents.

SENYORETA 2.0

A continuació us parlaré sobre com es poden utilitzar les noves tecnologies a l'aula i com els alumnes ho integren des de ven petits. Tot i això, la manera de treballar, serà diferent sergons l'edat del nen, en edats infantils serà molt més sensorial. Hi han professors que han integrat per complet aquestes noves eines com per exemple un professor que surt en el video que a batxillerat no utilitza el llibre per a les matemàtiques. Les opinions dels nens també són molt important, ja que no tots són partidàris d'abolir el llibre. En aquest documental surten professors, els quals s'han de fer els materials i recursos necessàris per a la classe.
Si el docent domina les TIC serà una eina clau i molt motivadora per a l'aprenentatge. Tot i això, hi han mètodes educatius on les tecnologies no hi tenen un pes important i provoquen un impacte i una motivació molt gran en l'alumne.

Enllaç del video:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mestres/senyoreta-2-0/video/4007290/ 

CRITERIS PEDAGÒGICS EN EL DISSENY DE JOCS EDUCATIUS

A aquesta assignatura ens han demanat realitzar l'anàlisis dún joc, jo he escollir  CINEMA PANIC. A continuació us presento l'anàlisis que he fet:

 És un joc destinat als infants el qual has de fer una sèrie de tasques en un temps determinat, com més tasques fas més punts obtendrás al final de la jornada.

A.   Aspectes lúdics

Al inici del joc t’explica una història introductòria, seguidament et deixa escollir si vols que el protagonista sigui un noi o una noia. Quan comença el joc pròpiament dit, et fa un petit tutorial per a saber com funciona. En aquest tutorial, explica les diferents accions que has de fer segons el que els clients demanen.

Quan acaba la jornada, la partida personal puja de nivell, i a mesura que augmenta aquest et proporciona informació sobre els nous continguts. També podem observar un feedback, ja que quan acaba el dia, et dona la opció de jugar a uns minijocs els quals et permeten tenir uns diners extres. Al final de tot es suma en un total que s’anirà acumulant. Permeten al usurari comprar millores per anar avançant de nivell.

Les regles del joc estan clares, i son coherents al llarg del joc, cal complir uns objectius al llarg del la jornada, els quals cada vegada tindran més dificultat. Per a finalitzar l’anàlisi dels aspectes lúdics cal remarcar que el joc, té uns audiovisuals bons que fan que l’alumne es submergeixi en el joc. Hi ha elements visuals i auditius que ho potencien.

B. Aspectes pedagògics

Els objectius, com ja he explicat en l’apartat anterior, estan especificats durant el petit tutorial que es fa a l’inici. A mesura que avança el joc els objectius són molt semblants ja que la única diferència és la dificultat. Els objectius permeten que l’alumne hagi d’estar pendent de tot el que passa al entorn del joc, ja que no només ha d’atendre als clients sinó que quan el noi que ven les entrades esta distret cal donar-li tocs d’atenció. Tot i això, cal remarcar que els objectius d’aprenentatge no estan relacionats amb un problema educatiu important, com podria ser el reforç o aprenentatge d’una llengua estrangera. Cinemic panic té com ha objectius atendre als clients dins d‘un cert temps i intentar atendre el màxim possible.

En quan la relació amb els continguts curriculars, podem dir que específicament no es tracta cap matèria concreta, però si es treballen competències com la responsabilitat, l’agilitat, estar atent constantment de tot allò que passa al entorn i l’autogestió. Relacionat amb els objectius, ets.

Aquest és un joc infantil, i per tant esta destinat a nens, tot i això, des del meu criteri suposaria difícil per a nens menors de set anys, per tal de poder realitzar nivells més avançats. Les competències com ja hem comentat abans han d’estar presents en l’alumne abans de jugar ja que si hi ha falta de responsabilitat o habilitat no assolirà els nivells. Només pot jugar un jugador i no cal tenir experiència amb altres jocs ja que és senzill.

Al iniciar el joc, hi ha una explicació introductora, el qual permet posar-te en situació. Hi han una sèrie d’imatge les quals ens expliquen com comença a treballar el o la protagonista i quines són les tasques a realitzar.

Dins del mateix joc quan fas bé la tasca et donen més diners, i si la fas pitjor te’n donen menys, per tant aquesta és la metodologia que fa servir per tal d’avaluar a l’alumne. No es poden cometre errors ja que tots son penalitzats amb el temps, si t’equivoques has de tornar a començar i per tant, tens menys temps.

Aquest joc no disposa de enllaços a materials didàctics externs ni fons d’informació complementaria.

Per tal de poder jugar aquets joc cal un ordinador amb connexió a internet. Tot i ser online, la partida es guarda, i per tant et permet seguir als nivells posteriors i no es necessari tornar a començar, sempre hi quan es faci des del mateix ordinador. Per finalitzar aquest apartat, cal remarcar que és un joc senzill, i no es pot seleccionar el nivell abans d’iniciar el joc, per tant no tothom podrà jugar. Tot i això, els nivells van pujant a mesura que jugues, ja que comença amb un nivell de principiant. Podríem acabar puntualitzant que l’atenció a la diversitat és baixa per que no es poden seleccionar ni la manera de jugar ni el nivell.

C. Aspectes d’usabilitat

 La utilització del joc és molt senzill i per tant està a l’abast de moltes persones, és molt intuïtiu i fàcil d’aprendre la dinàmica d’aquest. Únicament cal el ratolí i no es necessita el teclat ni combinacions de tecles. No trobem un màxim d’errors ja que tens un temps determinat per a fer unes tasques mínimes, en cas de no arribar aquest número no es podrà passa de nivell.

És de fàcil accés ja que es troba a moltes pagines de jocs infantils i no cal instal·lar-lo al ordinador. Per tant, serà compatible des de qualsevol ordinador amb connectivitat a internet.

L’ús del joc per part de persones amb NEE no hauria de suposar cap problema afegit, ja que no és necessària cap base especifica ni una gran base de coneixement. Tot i això únicament es pot jugar usant el ratolí.

Reflexió

Podem dir, que és un joc educatiu, que el seu objectiu principal és divertir. Cal destacar, que el joc és fàcil d’entendre i d’utilitzar. No és necessari cap coneixement concret, però això no significa que no hi hagi cap tipus d’aprenentatge, ja que pretén que l’usuari cada vegada sigui més àgil i hàbil, ja que el nivell del joc va en funció de la dificultat. També, que hi hagi una planificació i organització del temps i l’espai per aconseguir una màxima puntuació.

Aquest joc abasta un rang d’edats molt ampli, i tant els gràfics com les explicacions són molt intuïtius i entenedors. És adient per a passar una estona divertida i adquirir capacitats i habilitats.