SÍNTESI DEL TEMA 3: L'APRENENTATGE A L'ERA DIGITAL

Activitat a classe

En aquest tercer bloc hem tractat molts temes interessants i útils per a un futur. Un d’ells, el qual el vàrem treballar amb la lectura de Siemens, en aquesta lectura ens presentava diverses teories les quals ens diu que actualment no tenen validesa. El tema en concret és el Connetivisme, el qual vàrem fer unes preguntes sobre la lectura. Però la que més hem va crear inquietud, va ser la metàfora que vàrem fer de l’arbre, amb una companya de classe. Cal tenir present la relació d’aquest aprenentatge, que és molt similar a la manera d’aprendre actual, es basa en que tots els coneixements els trobem dins d’un mateix calaix el qual hi pot sortir i entra informació i tothom pot ser emissor i receptor. També és necessari, tenir en compte que tothom ha d’estar actualitzat, igual que l’aprenentatge, tota persona que vulgui ser comptent en un món com el nostre, el qual canvia continuament, caldrà que tingui una formació continuada al llarg de tota la seva vida.

David Maniega va venir a fer-nos una conferència, en la que ens va mostrar alguns elements tecnològics els quals són molt útils per a l'ensenyament. Aquests ens permeten que l’alumne es posi en una situació concreta, i per tant tingui un aprenentatge molt més significatiu, a través de l’experiència de viure en primera persona certes situacions o veure element que estan en el currículum acadèmic. Ens va mostrar com amb una càmera i unes cartes amb un codi, es projectava a la pantalla, diferents òrgans (segons el codi). Aquesta és una eina la qual permet que l’ensenyament sigui molt menys tradicional, provocant així un aprenentatge més eficaç. Tot i que tota la conferència va ser de gran interès, va haver un projecte que ens va presentar d’un joc, el qual et permet viure en un primer pla situacions fictícies. Aquest joc s’anomena The Void, i encara que únicament és un projecte, desconeixia totalment aquest camp i hem va crear una intriga la qual cosa ha provocat que indagui en aquest àmbit.

Projecte: THE VOID

No voldria acabar de remarcar aquells temes que m’han semblat més interessants, sense esmentar la influència que tenen les tecnologies en el nostre dia a dia. Cada vegada, tinc més eines per a realitzar treballs, fer deures, estudiar, ets, tot això, m’aporta la facilitat en realitzar certes tasques. Actualment quan fem un treball amb altres persones, no és necessari quedar físicament, la qual cosa pot suposar dificultós ja que no tothom és del mateix territori i/o disposa del mateix temps. Amb les eines de Google s’ha donat la facilitat de poder editar un mateix document des de qualsevol aparell el quan pugui utilitzar el Google drive. Per a tots nosaltres ha suposat un gran avenç i molt enriquidor, facilitant les tasques en grup.
Com ja sabem molts països han implementat les TIC a les aules si en la vida dels estudiants però no per això els resultats d’aquests estudiants són millors. Cada vegada en més mesura, tothom pot ser consumidor i reproductor de la informació que trobem a la xarxa, això ens aporta una gran quantitat d’opinions i d’informació, però no per això és fiable, i per tant, caldrà que seleccionem sota el nostre criteri, les cerques que fem per tal de verificar si realment la informació és certa o no. Com hem tractat durant tota l’assignatura, el que es necessita actualment donar a les escoles són les eines per a filtrar la informació a que per a fer qualsevol cosa al llarg de la nostra vida serà necessari cercar informació de qualsevol àmbit i per tant requerirem d’habilitats.

Aprenentatge amb les TIC

Davant de tots els temes tractats a classe, m’han sorgit diversos dubtes els quals m’agradaria compartir. Encara que la tecnologia cada vegada es més present en les nostres vides, no només personal sinó també acadèmic i professional. Tot i això, alguns països han deixat de potenciar en tanta mesura les tecnologies a l’aula ja que els resultats amb la implementació d’aquestes no han estat els esperats. Finlàndia, pioner en les proves PISA, no és dels països que més tecnologia ha invertit per a  implementar a les aules. Davant de tot això, cal que ens plantegem quines són les repercussions que tenen en els alumnes, i si realment els països s’han de replantejar la importància que donen a les tecnologies a l’aula, ja que el problema pot venir tant de la falta de recursos com de la mala metodologia. Un mestre que fa servir les TIC a l’aula ha de dominar aquestes i saber com utilitzar-les. És necessari que el mestre, no deixi que les tecnologies puguin suplir la seva tasca, únicament el mestre ha de deixar de fer aquelles feines que les TIC poden fer, i centrar-se en aquelles que una màquina no les podrà fer.
D’altre banda, gran quantitat dels ciutadans veuen les tecnologies com a un element essencial i molt important que cal que tothom utilitzi, però deixant de banda tot allò positiu que ens aporten, cal no oblidar altres accions que abans es feien i que quan no disposem d’un aparell tecnològic som incapaços de realitzar. Una acció que per a mi és molt important i que cada vegada hi és més present són les faltes d’ortografia, estem més acostumats a no fixar-nos en com escrivim ja que tenim el corrector ortogràfic, i escriure de manera correcte és molt important ja que s’utilitza al dia a dia i és bàsic per a qualsevol persona. Trobem el pedagog Paulo Freire, que va lluitar per a fomentar l’alfabetització i arribat aquest punt cal que ens plantegem si estem des alfabetitzant ja que les tecnologies ens fan aquesta tasca i no els hi donem importància.


Davant de tots aquests conceptes que han anat sorgit al llarg del temari, m’han servit per tal de donar-me compte que les tecnologies són necessàries per a poder sobreviure en aquesta societat. En molts casos no utilitzem certes aplicacions, o per desconeixement, o per que no les dominem i per tant se’ns fa una muntanya haver-les d’utilitzar. Un clar exemple, és l’ús del Piktochart el qual no sabia que existia, des de que vàrem tractar el tema de les infografies vaig iniciar-me en aquest tipus de programes els quals ara estic indagant per tal de dominar-los una mica més i poder-los utilitzar en un futur per a fer treballs, presentacions o fins i tot a nivell laboral.

D’altra banda, un altre tema el qual es va presentar en la conferència de David Maniega, sobre la realitat augmentada, tot i que en desconeixia la existència, hem va cridar molt l’atenció i crec que hauria aprendre més sobre aquest terreny ja que en un futur estarà a l’abast dels ciutadans. Aquesta tecnologia hem va sembla molt interessant a nivell educatiu ja que permet un aprenentatge significatiu el qual permet que l’alumne estigui molt més motivat i no s’oblidi amb facilitat. La realitat augmentada és un camp molt interessant a nivell pedagògic i per tant, com a futura professional de l’educació hauria de continuar buscant més informació sobre aquesta tecnologia.


Com a conclusió d’aquesta reflexió, crec que hem de trobar un punt entremig, el qual no ens tanquem a les noves tecnologies però tampoc és necessari donar tanta importància aquestes ja que això provoca que deixem de costat elements essencials per a la vida. Com a futura professional he de cercar sobre les novetats en relació a les TIC ja que si se’n fa un bon ús pot ser clau per a l’èxit educatiu. Des del meu punt de vista, tot professional de l’educació, hauria d’estar en constant formació, en temes generals però  en més mesura a nivell tecnològic, ja que surten novetats contínuament i en molts casos el mestre no té constància de l’existència de algunes eines que poden ser molt interessants per a ensenyar.

Ageing Societies, Learning and ICT

TIC en la tercera edat

1.- Què és ageing Society? 

És un model de societat, que te en compte a la gent gran i les seves necessitats d’aprenentatge. Cada vegada hi ha més envelliment, aquesta societat, aquest tipus de població té unes necessitats específiques pròpies de la seva edat, però les oportunitats d’aprenentatge que se’ls hi ofereixen són escasses. En general la motivació de la gent gran té a veure en millorar la seva qualitat de vida, mantenir-se actius i compartir el seu coenixement amb els altres. Aquest grup de persones tenen certes barreres en l’acció d’aprendre, com pot ser el transport sanitàri i els coneixements previs.

2.- Estas d’acord amb la següent afirmació: Today educational solution rarely address the interests and specific needs of older people. 

Sí que estem d’acord, la major part dels projectes educatius van destinats  a edats inferiors (joves, infants, ets). No obstant, coneixem institucions que ofereixen aquest tipus d’activitats, però la participació no és l’esperada i pot ser donat per les barreres d’aprenentatge com pot ser la dificultat per a mobilitzar-se, la salut, ets o és un tema que la gent gran no te la concepció de l’aprenentatge al llarg de la vida.

3.- Fes un anàlisis de la proporció entre aprenentatge formal i no formal o informal en primera persona.

Tot i que aparentment dediquem moltes hores a l’aprenentatge formal (universitat), considerem que el significatiu es dona molt més en l’aprenentatge informal (amics, familiar, mitjans de comunicació, xarxes socials, ets). I en menys mesura el no formal.

Cada vegada l’aprenentatge no fomal i informal té més rellevància. Per a la gent gran l’aprenentatge informal és més important que el formal, tenen més llibertat millors horaris.

4.- Quins aspectes afavoreixen i quins perjudiquen l’aprenentatge de les persones de les persones grans?

Els elements que poden perjudicar l’aprenentatge són les capacitats cognitives (treballar la memòria, raonament i la velocitat de la informació, entre d’altres pot suposar una dificulta ja que van en declivi amb l’edat. D’altre banda, els aspectes que afavoreixen l’aprenentatge de la gent gran són la llarga experiència  en el lloc de treball, es conèixen a ells mateixos i les àrees d’interès ajuden a ser més decidits a aprendre.

5.- Troba informació en el text que recolzi l’afirmació següent: les persones grans no són un grup homogeni  pel quer fa a l’aprenentatge.

Les persones grans no són un grup homogeni ja que hi ha diferències com l’edat de juvilació, edat d’autonomia com a pensionista, ets. Hi ha diferents fases dins d’aquest grup, els quals tindran diferents necessitats.

6.- Enumera les motivacions de les persones grans per aprendre ( coping with everyday life, intelectual interested, keep one’s mind active,  come in contact with other people, share experience gained during life.)

La motivació instrinsica, es a dir que pot venir per l’interès general o del valor percebut afegit en aprendre o de les necessitats personals específiques. La motivació requereix que la persona s’adapti a noves situacions. També fer fornt a la vida quotidiana, tenir contacte amb altres persones, així com compartir l’experiència adquirirda durant la vida. Tenen  un interès tant  pràctic com intel·lectual. Mantenir la ment activa. Les motivacions  tot i que algunes poden ser semblant, d’altres seràn unicament d’un sector concret com les persones vidues. 

7.- Què vol dir “ICT is a topic for learning as well as a means for learning”?

TIC és un tema d'aprenentatge, així com un mitjà per a l'aprenentatge.

La tecnologia és un mitja per el qual t’ofereix un univers el qual s’ha d’explorar ja que ens pot donar resposta a moltes necessitats les quals no requereixen que l’usuari es mogui de casa. Tot i això, per a la gent de la tercera edat no és considerat una important necessitat d’aprenentatge. És diferent aprendre amb tecnologia diferents matèries que aprendre a usar la tecnología. 

8.- Esteu d’acord amb l’afirmació  “it is important to educate older people about the usefulness and existence of tools, services and learning opportunities that could improve their independence and quality of life”? Citeu un exemple del vostre entorn o que hagueu trobat a la xarxa.

És important educar a la gent gran sobre la utilitat i l'existència d'eines,

serveis i oportunitats d'aprenentatge que podrien millorar la seva independència i qualitat de vida.

Si que estic d'acord amb aquesta afirmació ja que hi ha moltes aplicacions que qualsevol persona gran podria tenir en una tablet o un movi les quals són molt útils i els hi podrien facilitar la vida, com Primer alert (actua com a botó d’emergència i envia correus electrònics amb les coordenadoes del GPS, envia SMS i avisa als serveis mèdics. També altres exemples, Consulta online centre salut primàri i Lumosity (exercitar la memòria).

9.- Segons els autors, de quina manera les TIC poden facilitar l’accés de la gent gran a l’aprenentatge?


Les noves tecnologies compensen les limitacions físiques com l'oïda, la vista i les dificultats motores. Si no fos per la tecnologia compensar aquestes habilitats seia molt més complexa.
 Les tecnologies s’adapten als diversos ritmes d’aprenentatge, això ofereix un gran avantatge per a les persones de la tercera edat ja que cada persona té unes acracterístiques diferents. Es poden fer moltes més coses a través de les TIC ja que es pot tornar a mirar, retallar, subratllar, la qual cosa els molt més fàcil que no un text el qual no el pots manipular.

Per últim, les necessitats individuals, cada persona té unes necessitats i un temps determinat, i això facilita la oportunitat d'aprendre ja que no tenen tantes limitacions.



10. Analitza l’ús de l’ordinador o altres dispositius electrònics per part de persones de 65-74 anys del teu entorn. Amb quina finalitat els fan servir? Quines dificultats es troben?

Gran part de les persones majors de 65 anys, no utilitzen les noves tecnologies. Molts d’ells, tot just ara s’han iniciat amb els telèfons mòbils, però trobem pocs casos que utilitzin smartphones. De gent gran que utilitzi ordinadors, n’hi ha poca, primerament per que cal invertir uns diners per a un aparell que ells de bon principi no li troben una utilitat, i és una despesa econòmic important. Per altre banda, al tenir problemes relacionats amb la salut, els dificulta aquest ús i per tant moltes vegades els és més un problema que no una ajuda.
La raó per la qual que ells s’inicien a les TIC, es per que veuen un benefici en utilitzar-ho, en el cas dels mobils, els és una eina molt pràctica per que poden estar comunicats continuament. Els ordinadors, al ser una eina molt més complexa, és menys usual que el facin servir, tot i això, ho solen utilitzar per a facilitar certes tasques que feien abans.

Persones grans utilitzant les TIC

11. Per què creuen els autors que les xarxes socials jugen un paper clau en el desenvolupament de la competència ditgital / habilitats TIC? Les xarxes socials en l’aprenentatge de les TIC donen habilitats relacionades amb l’adquisició i el manteniment de les competències d’aquestes. La qual requereix una contínua experimentació i aprendrenen fent. És com un entorn constructivista, ells no tenen un tutorial a les xarxes socials, vas aprenentenr a mesura que proves. 

INFOGRAFÍA: EL MEU PLE

Conferència Narcís Perés

 El dia 24 de novembre va venir Narcís Parés a realitzar una conferència la qual tractava sobre entendre la intervenció cos-ordinador. Primerament va fer una petita introducció al tema del qual tractaria i després va fer uns seguit d’exposicións sobre els diversos projectes dels quals ell havia participat. Un d’ells va ser els jocs d’aigua que es va fer al fòrum de Barcelona el qual hem va sembla molt útil. Molts dels projectes estaven enfocats al autisme els quals hem van sembla molt necessaris per tal de estimular aquests nens.

 des del meu punt de vista la conferència va ser molt visual ja que ens projectava videos dels projectes i els temes que es van tractar eren molt interessants. Per contra es van presentar molts projectes i no es va aprofondir en cap, la qual cosa hem vaig quedar amb ganes de saber més sobre alguns d’ells. Un altre element que hem va mancar és la explicació més detallada de si els projectes han continuat o no.

Davant d’això proposo que es podrien haver comentat menys projectes, prioritzant aquells que estan més relacionats amb l’educació i que s’hagués aprofundit en algun projecte en concret ja que n’hi van haver molts que eren de gran interés.

Narcís Parés

La contrucción del conocimiento en la red: limites i posibilidades

Hem llegit un text anomenat La contrucción del conocimiento en la red, de la qual hem extret la següen informació:

Dimensions socials de coneixement→  Les teories han anat proposant millores del coneixemnt dels factioprs que condueixen a disenyar entorns que afavoreixin l’aprenentatge.  Bona part dels discursos pedagògics que han acompanyat a la introducció de les TIC en l’educació han emfatitzat en els beneficis d’aquests en tant que permeten un amillor adaptació del individual dels estudiants.  S’han anat incrementant els discursos sobre l’aprenentatge en grup. Les TIC no es contempla com a una eina d’interés individual sinó que també grupal.
Aprenentatge cognitiu no contempla un aprennetatge descontextualitzat. La participació perifèrica legítima: aprenentatge suposa la participació en una comunitat, es reconegut com a un procés de participació social. per aquests autors l’aprenentatge és el resultat de formar part de comunitats (comunitat de pràctica), en aquestes comunitats no hi ha separació entre desenvolupament d’identitat i desenvolupament del coneixement, interactuen reciprocament.

 Basant-nos en Engeström, la contrucció del coneixement requereix unes condicions de treball molt determinades, unes eines que afavoreixin el procés i un seguiment continu.

 Aprenentatge col·laboratiu mediat per l’ordinador→ Aquest concepte suposa dues idees: aprendre de forma col·laborativa i no es contempla l’aprenentatge de forma aïllada. Driscoll i Vergara diuen que cal treballar junts i cooperant per arribar a la meta. Caracteristiques del aprenentatge col·laboratiu:
Responsabilitat individual: tots son responsables de la seva tasca individual
Interdependència positiva: depenen els uns dels altres
Habilitats de col·laboració: hi han habilitats que afavoreixen el treball col·laboratiu
Interacció promotora: grup interactúa per  a desenvolupar relacions interpresonals
Procés de grup: grup reflexiona i s’avalua

 Característiques dels mediadors per afavorir l’aprenentatge→ Hi han hagut moltes propostes en els útims anys com resolució de problemes, l’aprenentatge col·laboratiu, aprenentatge centrat en escenàris, ets. Totes aquestes propostes busquen afaborir i mediar en l’aprenenatge, es caracteritzen pel següent:
Centrat en l’estudiant
Context d’aprenentatge
Eina mediadora
Entorn virtual de l’aprenentatge

 Entorns virtuals també enriqueixen l’ensenyament presentcial, l’estudiant co-contrueix el espai virtual, la majoria dels entorns virtuals no exlouen els entorns físics.

 Investigacions sobre la contrucció del coneixement en xarxa→ Hi han diferents tipus:

 Estudis sobre la interacció: La interacció en un entorn virtual és diferent que presencial. Crook porposa la creació d’entorns experimentals que permetin arribar a les teories sobre l’aprenentatge amb l’anàlisis de les interaccions.Baker considera que s’ha d’analitzar la interacció argumentativa que es un tipus de diàleg en el que es combina l’argumentació i la negació del significat.
Moderació dels aspectes col·laboratius: Salmon és el rpimer en fe servir e-moderating per a descriure la extensa varietat de funcions i destreses del rpofessor en linia que necessita adquirir.
Meduació: La selecció d’eines més adequades en funció del s objectius que volem arribar fa necessari l’estudi del valor de les diferents eines  i caracteristiques mes adequades a cada cas.
Construcció col·laborativa del coneixement: Objecte d’estudi la forma en que podem arribar a un model d’ensenyament basat en la comprensió i la contrucció compartida de coneixement.



A classe ens van presentar unes preguntes les quals són les següents:

 1.-  La tecnologia en si mateixa influeix en el nostre aprenentatge.

 Abans la tecnologia va apareix per facilitar la tasca individual i avui en dia fa un pas més enllà, ara és una eina de creació conjunta de coneixement. En aquest món digitalitzat calen unes habilitats ja que tenim abans no eren necessàries ja que no  es feien servir gaire les tencologies (no estaven al abast de tothom). Actualment tothom pot accedir a un PC i per tant una habilitat imprescindible és saber filtrar tota la informació.

La societat ha canviat, i en molts aspectes s’ha subtituit lo analògic per lo digital. Davant d’aquests canvis ens hem hagut d’adaptar. Per exemple, per a fer un treball fa 40 anys havies d’anar a bucar la informació a la biblioteca i fer-lo a mà o en màquina d’escriure. Avui dia no teni aquesta dificultat, ja que la informació està al abast de tothom a través de multiples mitjans com PC, Tablet, ets.
També la nostra manera elaborar coneixement i utilització de programes, ja que avui en dia esta descentralitzada i per tant ens permet accedir a ella en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

2.- Estas d’acord amb el concepte participació perifèrica legítima? (persones que participen en una comunitat)

Utilitza perifèric, per que hi ha comunitats aïllades que participen a través de les tecnologies. Si no ho fas estas fora. Primer cal formar-nos camb la comunitat i després individualment.
Si,  per que l’aprenentatge s’incloeix en una comunitat i no com a una cosa aïllada, forma part d’un procés de participació social i això implica estar més compromés amb la cultura. El coneixement es contruit a partir de les interaccions i aquestes venen influenciades per la comunitat, això és un procés bidireccional, es a dir, no es pot separar. Si que és cert, gran part del nostra coneixement prové d’internet i per tant aquest no serà aïllat, gran part de la gent buscar informació a través de la xarxa i això fa que el coneixement o la nova informació que ells creein es basi en aquesta que trobem a internet. Si una persona s’entrega a la comunitat rebrà i donarà.


 3.- Relaciona la frase en les escoles es privilègien les pràctiques educatives… (pagina 2/10) amb una experiència d’aprenentatge que hagis viscut.

 Les matèries estaven separades i mai es treballaven en la globalitat, esta fragmentat.
Tots aprenem de la mateixa manera a la mateixa hora, i hem de fer les coses iguals.
A l’hora de treballar un coneixement no es treballa des de la natura sinó des de l’aula i en un paper, quan estudiavem un òrgen i en portavem un, tothom quedava molt sorpres ja que no estem acotumats a treballar sobre natura. Saber que i saber com.
Si hi ha una desconnexió entre el saber què i saber com.
Amb les tecnologies cada vegada ens allunyen més de la realitat, ...

 4.- Pensar exemples d’eines que utiltzem que afavoreixen la interacció i la solució conjunta de problemes.
Drive, foros, yahoo respuestas, facebook, whatsapp, wikipedia, skype, el rincón del vago, patatbrava, moodle, dropbox, ets.

 5.- Quina diferència hi ha entre aprenentatge col·laboratiu vs cooperatiu
 Col·laboratiu→ intercanvis més íntims, aconseguixes una fita que no la pots fer de manera individual, necessites als altres per arribar-hi. Enriqueix les aportacion, intercanvi d’idees, a través del diàleg.
Cooperatiu → repartició de tasques on es dona un aprenentatge individual no compartit.

 El col·laboratiu fas un aprnenetatge en el qual els altres t’aporten informació i t’ajuden per a poder assolir el objectiu, tots els membres aprenen. El cooperatiu es reparteix la feina i no té per que haver-hi un aprenentatge de tota la feina ja que cada membra fa una part.

 2.- Un entorn virtual d'aprenentatge en un espai social:

L’aprenentatge esdevé més enriquidor si  es comparteix.

CONFERÈNCIA DAVID MANIEGA

El dia 10 de novembre va venir David Maniega a fer una xarrada sobre les noves tecnologies, les quals, la majoria d’elles es poden aplicar a l’educació. Va parlar de molts temes interesants com el BigData, les smartcity i diversos aparells tecnologics els quals poden ser aplicats a la educació.

Un dels continguts que més hem va cridar l'atenció va ser la realitat augmentada, per la qual hi ha diferents recursos els quals et permeten veure elements ficticis en la nostre realitat. D'altre banda el concepte Gambe-Based Learning el qual a parir d'un joc aprendem continguts, aquests jocs fomenten el desenvolupament cognitiu, ens fa crear experiències i provoca en l'usuari una alta motivació.
Tot i que els conceptes estaven actualitzats i eren molt interessants, feia servir un vocabulari complex que en alguns moments era complicat d'entrendre.

Pel que fa la metodologia que va fer servir, exposava els continguts a partir d'un Power point, i posava exemples a partir de diferents videos i en viu, la qual cosa feia molt amena la xarrada. Tot i això va faltar una mica més de feedback per tal que els auditors poguessin iteraccionar més amb allò que anava explicant.

La duració va escessiva ja que va durar gairabé 1:30h, tot i això va faltar temps per la quantitat de contingut que ens volia explicar. Els recursos que va utilizar van facilitar l'interés per la conferència, ja que en el moment que va mostrar l'exemple del cor virtual, va impactar molt alts auditors. També hauria estat molt interessant poder haver porvat alguns dels productes que ens presentava. L'espai era motl limitat ja que erem molts alumnes i alguns d'ells no tenien lloc per seure, d'altre banda l'ambient no acompanyava ja que feia molta calor.

Per concloure aquesta petita critica valorativa de la conferència, voldria remarcar que hem va semblar molt interessant la gran majoria de temes que es van tractar, i més des del punt de vista d'un expert com ho és David Maniega. També va ser motl enriquidor per fer-nos adonar que les tecnologies formen part de les nostres vides i que no les hem de tenir temor, sinó al contrari cal aprendre d'aquestes i introduir-nos en les noves tecnologies ja que són el futur. I nosaltres com a professionals de l'educació hem de dominar aquestes eines ja que s'han d'anar introduint a les aules i en l'ensenyament.
Per acabar us adjunto dos videos que hem van sembla motl rellevants de la xarrada, el primer és d'un projecte de joc anomenat The Void, i el segon és d'un grup anomenat the fun theory els quals converteixen el simple gest de reciclar vidre en un joc, el qual provoca una gran motivació i interés per part dels ciutedants.

VIDEO 1:

VIDEO 2:

LECTURA SIEMENS PART 1

Per a iniciar la lectura de Siemens vàrme fer una activitat, la qual constava de posar exemples de les diverses tendències significatives de l'aprenentatge:

Les teories del constructivisme, conductisme i cognitivisme. Actualment han deixat de tenir validesa ja que la societat ha canviat amb la implementació de les tecnologies.

Exemple:
1. Muchos aprendices se desempeñarán en una variedad de áreas diferentes, y posiblemente sin relación entre sí, a lo largo de su vida→ Al llarg de la primària i la secundària es donen assignatures, les quals no es treballa la relació entre aquestes. Com la Educació fisica i la fisica i les matemàiques, les quals es poden relacionar facilment, entre d’altres. Una persona que estudia medicina pot treballar com a taxista.

2. El aprendizaje informal es un aspecto significativo de nuestra experiencia de aprendizaje. La educación formal ya no constituye la mayor parte de nuestro aprendizaje. El aprendizaje ocurre ahora en una variedad de formas - a través de comunidades de práctica, redes personales, y a través de la realización de tareas laborales→ Aprendre en una botiga. APS: aplicació dels coneixements que s’obtenen a la universitat, diversificació dels contextos on aprenem.

3. El aprendizaje es un proceso continuo, que dura toda la vida.  El aprendizaje y las actividades laborales ya no se encuentran separados.  En muchos casos, son lo mismo → Amb les noves tencologies, estic continuament aprenent, nous programes, a fer fotomontatges, entre d’altres. Els professors s’han de formar al llarg de la vida.

4. La tecnologia està alterando nuestro cerebro. Las herramientas que utilizamos moldean nuestro cerebro -->  Abans per a fer un treball haviem de quedar tot el grup i un del grup ho havia d’escriure per tal de presentar-lo. Actualment a través del drive es poden fer treballs sense la necessitat de quedar o amb la facilitat que tot el grup podrà tenir el treball. Neil Postman: cultures que estan basades en la escritura, la oralitat i en els medis de comunicació. Ell diu que les cult. basades en la oralitat→ persona sabia es la que acumula més coneixament, ja que no hi ha mforma de passar les coses per escrit. Les cultures escrita→ amb la imprenta sorgeixen noves habilitats: coherencia, ets. Multimedia→ altres habilitats treball en grup, cooperació, fiabilitat de la informació.

5. La organización y el individuo son organismos que aprenden. El aumento en el interés por la gestión del conocimiento muestra la necesidad de una teoría que trate de explicar el lazo entre el aprendizaje individual y organizacional→ Formar als treballadors de manera continua, la empresa es un organisme que apren a partir de les persones que el conformen. Relacionat amb el Big data ja que les organitzacions volen saber
els resultats de les seves accions. Les empreses acumulen un coneixement a partir de l’experiencia, i adapten les seves accions a partir d’aquesta. L’empresa s’haurà d’adaptar.

6. Muchos de los procesos manejados previamente por las teorías de aprendizaje (en especial los que se refieren al procesamiento cognitivo de información) pueden ser ahora realizados, o apoyados, por la tecnología→ Abans les dates i els números els haviem de recordar i ara tenim el facebook i el mòbil el qual ens ho recorda. El corrector de word, el correu electrònic et facilita poder enviar una Carta (o correu) immediatament. La calculadora, les aplicacions de dietes i exercicis.
7. Saber cómo y saber qué están siendo complementados con saber dónde (la comprensión de dónde encontrar el conocimiento requerido) → Actualment quan no saps alguna cosa la busques a internet i tens la resposta en 1’. No es tant important saber qui va descobrir o qui va inventar, sinó on podem trobar aquesta informació.

Laura Morales i Elisenda Montraveta.