Nens i adolescents davant les pantalles

Avui per grups, hem llegit un text anomenat els nens i adolescents davant les pantalles, hem seleccionat unes idees que ens han semblat rellevants. Hem realitzar una infografia a partir d'aquesta informació. Per a realitzar-la hem utilitat un programa anomenat easel.ly, tot i això hi ha un blog on expliquen tot allò relacionat amb la inofgrafia i et proporcionen diferents links on en pots realitzar una. A continuació us presento la nostre infografia:

Fracàs escolar en adolescents

A la sessió d'ensenyament i aprenentatge en la societat digital hem fet una activitat en grup, la qual ens haviem de plantejar un problema educatiu i buscar informació sobre aquest. La informació havia de tenir un rigor de validesa. Seguidament haviem de reflexionar sobre com havíem buscat la informació i quin critèri hem seguit per tal de seleccionar una entrada o una altre. A continuació us presento la tasca:

1. DELINET

Com hem obtingut la informació:
Hem anat  al buscador google , i per fer la recerca en posat "Dialnet". Ja teníem referències prèvies d'aquesta pàgina web.

Hem escollit el tema a investigar: "Fracaso escolar en adolescentes en España" i l'hem posat en el buscador.

Ens han sortit un llistat d'articles amb aquestes paraules claus. Hem filtrat la informació per "anys 2009-2019" i per "tipus de document".
De la recerca ens sortien dos articles. Posteriorment hem fet una lectura en diagonal per comprovar que eren adequats al nostre objectiu.

Article seleccionat:  "España. Combatir el fracaso escolar adolescente. Abordaje desde el ciclo formativo de cocina y gastronomía"
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5217469

Cita de l’article: “El fracaso escolar es una constante en España que se intenta remontar año tras año. La mayoría de los enfoques centran las causas de este fracaso en el alumnado y algunos proponen como alternativa metodológica un cambio en la evaluación. En este artículo se plantea un abordaje distinto que favorezca la motivación de los adolescentes en su proceso de aprendizaje”.

Dialnet, és una pàgina on podem trobar articles d'investigació,tant de rigor científic com divulgatius. A més, permet filtrar la recerca per diferents temàtiques: any de publicació, tipus de document (tesis, llibre, revista…), entre d’altres. Això ens ha permès identificar si la font d’informació és actual, i verificar  la fiabilitat del document escollit.





2. REVISTA DE EDUCACIÓN

Link: http://www.mecd.gob.es/revista-de-educacion/numeros-revista-educacion/numeros-anteriores/2010/re2010/re2010_09

Com hem obtingut la informació:
 Hem buscat al google Revistes educacion espanya, i hem trobat una serie de resultats els quals el que ens ha cridat més l’atenció ha estat la revista de educacion del ministeri d’educació i cultura ja que la font és fiable.
Un cop hem fet un cop d’ull a la revista, hem cercat Fracaso escolar al seu buscador i ens ha derivat a una llista de resultats. El que més ens ha interessat per el títol de l’entrada Determinantes del riesgo de fracaso escolar en España: una aproximación a través de un análisis logístico multinivel aplicado a PISA-2006.
Hem pogut comprovar que aquesta revista fa quatre publicacions científiques anuals d’educació, cultura i esports espanyols.


Cita de l’article:
 “La repetición de curso no parece ser una estrategia eficaz para reducir el riesgo de fracaso escolar. Los resultados indican que conseguir que los alumnos estén escolarizados en el curso que les corresponde resulta fundamental para que sus probabilidades de fracaso escolar se reduzcan.”

“Las variables del ámbito familiar determinan en un alto grado el riesgo de fracaso escolar del alumno.”





3. OBRA SOCIAL FUNDACIÓ “LA CAIXA”

Link: https://obrasocial.lacaixa.es/deployedfiles/obrasocial/Estaticos/pdf/Estudios_sociales/vol29_completo_es.pdf

Com hem obtingut la informació:
Primerament, hem anat al buscador de google i hem buscat les paraules clau: fracaso escolar adolescentes españa.
Hem vist les diverses entrades que apareixen a la primera pàgina.
Hem obert unes quantes entrades però la que ens ha semblat de més rigor ha estat la de la obra social la caixa ja que acostumen a elaborar informes complets i realitzats per professionals.
A partir de l’índex, hem vist quin era el punt que ens aportava la informació necessària i més rellevant per a la nostra recerca.

Cita de l’article:
“fracaso escolar es la situación del alumno que intenta alcanzar los objetivos mínimos planteados por la institución –los de la educación obligatoria–, falla en ello y se retira después de ser catalogado como tal; en suma, después de ser suspendido con carácter general, certificado en vez de graduado, etc., según la terminología peculiar de cada momento normativo o cada contexto cultural. En el caso español, el alumno que no logra terminar la ESO y sale de ella con un certificado de haberla cursado pero sin el título de graduado, que acredita haberla superado.”

Reflexió personal tema 1

En la societat actual, convivim amb la tecnologia, la qual forma part de les nostres vides. Quan la nostre generació va néixer, en el nostre entorn no hi teníem ni ordinadors, ni mòbils, per tant, ens hem tingut que adaptar al món el qual formem part, el digital.

Il·lustració 1: Taula sobre l'ús de les TICs

En aquesta taula podem observar les diferents avantatges que ens proporcionen les tecnologies, podem observar, que la més alta és la facilitat en el treball, ja que l’ús del ordinador alhora de fer un treball ens dona moltes ajudes, i ens simplifica la feina. També podem veure com les TIC fomenten la interacció i comunicació. En aquest aspecte si a un adolescent de 15 anys li treus el mòbil, l’ordinador o la Tablet, segurament es trobarà totalment aïllat del seu cercle d’amistats. Per tant, actualment, és el primer mitjà de comunicació amb el nostre entorn.

En l’àmbit educatiu, cada vegada s’ha intentat implementar diferents elements tecnològics, els quals s'hauria d’analitzar si han aportat millores en l'aprenentatge o no. Un exemple és França que han volgut recuperar mètodes com el càlcul mental, ja que han observat que els resultats que s’han obtingut no són els esperats. També un altre exemple és el cas de Finlàndia, el qual no és dels països que més ha invertit en noves tecnologies, i és pioner en les proves PISA. Cal veure per que l’ús d’aquestes no ens aporten millors resultats, hem de tenir en compte que els ordinadors no ens aporten experiències ni valors, únicament ens donen informació, que en alguns casos és excessiu i cal saber com gestionar-la i classificar-la.

Il·lustració 2: Evolució de les puntuacions en els estudis PISA

En aquesta taula, podem observar els resultats de USA, els quals, no reflecteixen els una millora dels resultats vers la gran inversió que es va fer en tecnologia. La qual cosa també ens tornem a trobar amb un país que no ha millorat els resultats acadèmics i en canvi si que s’ha introduït les TIC a les aules.

Tot i que les TIC són necessàries per alliberar al professor d’algunes tasques, i que en pugui fer d’altres que les tecnologies no poden fer, com hem vist en els gràfics molta tecnologia a les aules no és sinònim d’uns bons resultats. A Catalunya, l’any 2011/2012 es va implementar un nou programa, 1x1, el qual es basava en que cada alumne disposes d’un ordinador. Aquest programa havia de portar uns resultats positius en l’aprenentatge, els quals no han estat del tot els esperats. D’on prové el problema? Des del meu punt de vista, el nostre sistema educatiu està fora de context i cal una reforma. Cal fixar-nos en altres països els quals tenen uns resultats satisfactoris i veure que és el que no estem fent bé i que podem millorar. Partint que no podem copiar un sistema educatiu i aplicar-lo aquí, si que es pot adaptar al nostre context i cultura.

Com molt bé explica Marc Presnky amb la metàfora dels Natius digitals i immigrants, nosaltres ens trobem en unes generacions les quals no formem part ni d’un grup ni de l’altre. Ens hem hagut d’adaptar a diferents maneres d’aprendre i de viure, cosa que no ens ha resultat excessivament difícil, però tampoc tant fàcil com les generacions actuals que des de ven petits que juguen i aprenen a través de la tecnologia. Cada època de la història, en l’àmbit educatiu, té uns recursos, nosaltres en tenim molts i alguns són molt valuosos, com és el cas de les TICs. El llibre va aparèixer a l’edat mitjana i encara avui en dia, és un element indispensable en l’educació, tot i que cada vegada s’intenta substituir per el llibre digital. La diferència és que antigament hi havien molt poques publicacions i pocs llibre i actualment es fan moltes edicions, ja que vivim en un món canviant, i per tant el que avui és vigent, demà ja no ho serà. A continuació es pot observar un breu resum del concepte Natiu digital i immigrant:

Il·lustració 3: Mapa conceptual Natius digitals i immigrants

M’agradaria puntualitzar que no hem sento ni Nativa digital ni immigrant ja que penso que cal viure en un punt entremig on les tecnologies no ens siguin un element estrany però tampoc depenguem totalment d’aquestes. Cada persona ha d’aprendre a través d’experiències pròpies i moltes vegades no es troben a darrera la pantalla sinó a la naturalesa, al món exterior.

D’altra banda, en l’aprenentatge “natural” i “digital”, ha de ser permanent i per tant quan acabem els nostres estudis i ens inserim en el món laboral, cal que ens renovem i que seguim aprenent d’allò que més ens apassiona, per que tot saber és un enriquiment personal. Cada individu ha de ser conscient de la importància de la formació permanent per no quedar a l’atmosfera del món real, el qual canvia contínuament.

Cal que ens relacionem amb les altres persones no només a través de les TIC sinó també cara a cara, ja que cada vegada més això s’està perdent. Quan al metro, fas una visió del que fan les persones del teu voltant, et dons compte que ningú es mira ni es parla, la gran majoria té el mòbil a les mans. Un altre fet negatiu en la nostre societat, és que els nens surten de l’escola i els pares no parlin amb ells sinó que únicament estan pendents del mòbil. Quin és aquest model de persona que els nostres infants seguiran? Dit això cal fer un pensament i retrocedir una mica en alguns hàbits, que crec que acabaran tenint repercussions negatives en les generacions que vindran.

Finalment, és necessari que avancem amb les noves tecnologies per tal de no quedar-nos al marge de la societat, i la clau per que això no passi, és l’ensenyament i l’aprenentatge. Hem de seguir aprenent dels altres, d’internet, dels professionals, dels amics, de les tecnologies, ets. Voldria fer incisió en una frase de Carles Monereo “fins ara el coneixement havia d’anar amb la persona, en el nou marc, el savi es el que sap trobar la informació rellevant i utilitzar-la i per anta això té un pes important en l’educació”. Basant-nos en aquesta frase en la qual estic totalment d’acord, és necessari un canvi educatiu, el qual hi hagi una incorporació no només material si no també a nivell metodològic i de contingut de les noves tecnologies, és a dir, el canvi s’ha de donar en el sistema educatiu. Tot i que ha Espanya hi ha hagut diverses reformes educatives, cap d’elles ha donat els resultats esperats, ja que, no la fan basant-se en el que realment falla a nivell de país. Un clar exemple és el de la implementació de Castellà per a les classes a Catalunya, en cas que un alumne ho demani. Crec que fins ara aquesta comunitat autònoma no ha obtingut els pitjors resultats d’Espanya, com podem veure en el gràfic. I les millors posicions són en comprensió lectora. 

Il·lustració 4: Resultats competències bàsiques Espanya

Si que entenc i comprenc que si un alumne no vol estudiar en català se li faciliti la matriculació a un centre que les classes siguin totalment en castellà o anglès, i se’ls ofereixi una ajuda.

Per que no s’han dut a terme reformes que realment aportin uns bons resultats? Des del meu punt de vista es culpa de la política, ja que ha cada mandat es fa una reforma educativa diferent. Caldria que la educació no depengués d’aquesta, sinó d’un equip qualificat de professionals de l’educació. Des d’aquesta professió cal que tots lluitem per que això es digui a terme i puguem formar de manera coherent i eficaç les generacions que vindran, adaptant l’educació als canvis socials, econòmics i culturals.